Una senyora gran recolzada a l’ampit de la finestra. A baix, la gent del poble. Du una jaqueta, brusa i un collaret elegant. Ulleres vermelles. S’ha arreglat per baixar?

A la mà, el got de festa major amb el Sant Cebrià estampat. El gat observa. Potser ha sortit una estona i ja és a casa, i bada des del balcó abans de fer el ressopó a la sala d’estar. O potser espera el marit, que s’afaita al lavabo, o fa temps mentre no arriba l’amiga per sortir a fer un tomb. O potser el net és al correfoc i l’intenta reconèixer, de dalt estant, entre el joc de foc i ombres. I en què deu pensar?

Potser és la nit de donar-ho tot amb l’orquestra Cimarrón. O de saltar amb el Dansardana després del Pregó. O potser ve de veure la pel·lícula del tramvia acabada de restaurar, que projectarem dijous a la Sala Albéniz. O no; es quedarà a casa, que ja en té prou, i s’estarà una estona a la fresca amb un conyac que s’ha servit al got de plàstic. I, fet i fet, tant se val. La seva cara dibuixa un somriure, no cal més.

I si plou, que prou falta fa (però que ja posats, millor que no ho faci aquells dies), la nostra àvia anònima, icona del cartell d’enguany de Festa Major, obra del Martí Membrado i l’Elisenda Gil, potser no es mulla. Que és una de les proves que farem aquest 2023: una carpa cobrirà la pista del parc del Camp de futbol vell, com es fa en altres pobles.

Perquè, assumim-ho, Sant Cebrià és un sant capritxós i s’aprofita del mes de setembre per divertir-se i fer de la festa major de Tiana una festa èpica. I ningú nega que això de vegades pugui ser estimulant i divertit, però tot sovint ens deixa molls i amb els concerts a mitges.

Diversa i intergeneracional, popular i creativa. Que per molts anys puguem viure la nostra festa major, cadascú com la vulgui viure. Gaudint del moment, recordant el passat o somiant. Endiumenjats o descamisats. A cor que vols o continguts. Matinant o empalmant la nit amb el dia. Xops o secs. Ballant o mirant-nos-ho des de la barra. O des de la finestra de casa, amb el got de Sant Cebrià.

I només ens queda desitjar una bona festa major a tothom. I invocar els versos de Serrat: “Som-hi, enfilem la costa, que, a dalt, el carrer s’ha vestit de festa”.