El foc que es va encendre el 26 de juny a Tiana va quedar frenat a la vinya que hi ha a la carena dels Nou Pins. El flanc dret, que avançava cap a Alella, es va encallar quan va trobar els ceps.
Els bombers ho resumeixen així: “La discontinuïtat que hi havia gràcies a la vinya va permetre ancorar el cap de l’incendi, aturar-ne la progressió i evitar que s’obrís cap al parc de la Serralada Litoral”.
“La vinya va ajudar molt”, admet Xavi Garcia, enòleg del celler Marfil Alella, propietari dels ceps afectats: “El foc no es va aturar del tot, però sí que es va alentir i va ajudar els bombers a actuar més ràpid per poder-lo controlar”.
Tiana forma part de la DO Alella. “I, moltes vegades, quan parlem de la vinya, pensem en la cultura i en la gastronomia, però també hauríem de pensar en el territori i en la prevenció d’incendis”, explica l’alcalde, Isaac Salvatierra. “Quan defensem els pagesos, també és perquè recuperen el paisatge que teníem fa 150 anys, quan l’entorn de Tiana era un mosaic agroforestal”.
Mosaic agroforestal
El mosaic agroforestal és un trencaclosques del paisatge en què els boscos es combinen en equilibri amb camps de conreu; per exemple, amb vinyes. Aquest equilibri és més sa per a l’entorn natural que una massa compacta d’arbres.
“Hi ha una feina per fer de gestió forestal, de treure combustible al bosc i això, com a país, ho hem de treballar més, sobretot amb els propietaris privats”, avisa l’alcalde. Però també diu que no n’hi ha prou de netejar el sotabosc: el més adient és combinar les hectàrees de bosc amb zones de cultiu, gestionades per pagesos, que tornin l’equilibri que el territori ha anat perdent.
A Tiana, els conreus perduts són bàsicament vinyes. Només en els últims deu anys, la superfície conreada ha reculat 12,6 hectàrees. La manca de relleu generacional, la baixa rendibilitat i la pressió urbanística, entre d’altres factors, expliquen el retrocés de l’activitat vinícola en els últims temps.
Pla per fomentar la vinya
Per això, l’Ajuntament va llançar el Pla de Recuperació de la Vinya, que proposa destinar-hi 153 hectàrees, garantint als cellers aigua regenerada i mantenint les estructures de protecció, com els hivernacles, els túnels i els umbracles.
En aquesta línia, fa tres anys, es va recuperar la vinya més antiga del poble, que gestiona Jordi Campreciós, a tocar del poliesportiu. La franja que l’envolta s’ha netejat amb l’ajut d’un ramat d’ovelles. I una altra finca pròxima, la de ca l’Andreu, va rebre la visita la setmana passada de quatre cavalls, que també netegen el sotabosc. És el paper crucial de la pagesia en la lluita contra el foc.