Els Ajuntaments de Tiana i Montgat i el Departament de Justícia, Drets i Memòria ha lliurat aquest diumenge, 26 de febrer, a la biblioteca Tirant lo Blanc de Montgat 68 documents de reparació jurídica a 48 persones nascudes o residents a Montgat i 20 a Tiana, entre elles 8 dones.
L’acte, que va comptar amb la cantautora Gessamí Boada, va recordar els fets de la porcellana de Montgat, on es van detenir 30 treballadors, alguns dels quals van estar empresonats fins a 11 mesos, amb el relat històric del periodista Enric Canals.
El document que es va lliurar a tots els familiars dels represaliats ‒en què consta el nom i els cognoms de la persona processada pels tribunals militars il·legals de la dictadura‒ deixa constància de la nul·litat de les sentències i les resolucions de les causes instruïdes i dels consells de guerra a què van ser sotmeses pel règim franquista. Es tracta de víctimes que van ser jutjades pels tribunals franquistes i condemnades a duríssimes penes de presó o, en el pitjor dels casos, condemnades a mort i executades després d’un judici sumaríssim. L’objectiu final és restablir l’honor, la dignitat i la memòria de les víctimes dels tribunals franquistes. Els documents els han recollit familiars dels encausats.
L’alcalde de Tiana, Isaac Salvatierra, ha recordat els alcaldes exiliats, els represaliats que no figuren a la llista de l’Arxiu Nacional i ha apel·lat al treball conjunt dels dos pobles per restituir la memòria històrica de les persones represaliades. També va tenir un record pels gais i lesbianes represaliats pel franquisme: “No podrem acabar amb l’homofòbia del present sense combatre la impunitat del passat”.
L’alcaldessa de Montgat, Mecè Marín, ha recordat la vivència als camps de refugiats de la Catalunya Nord.
Durant el seu discurs, el director general ha refermat el compromís del Govern amb la memòria de les víctimes. Aragoneses ha subratllat la importància de lliurar la reparació jurídica, en tant que aquesta “certifica que aquelles persones de Tiana i Montgat foren castigades en falsos judicis, que no foren delinqüents sinó defensors de la democràcia i que estem orgullosos d’ells”.
Tres dels represaliats van ser alcaldes de Tiana
- Eduard Simó i Notó: va ser l’alcalde de Tiana d’ençà de la segregació respecte Montgat, entre el juliol i l’octubre de 1933. Va ser cap de llista d’Esquerra Republicana de Catalunya a Tiana i president de l’Ateneu Tianenc. Va dimitir d’alcalde de Tiana per treballar a la Generalitat com a cap dels Serveis Tècnics d’Agricultura. Quan va començar la guerra, va marxar exiliat a Aix-en-Provence (França). Als anys 60 va tornar a Catalunya, concretament a Gelida, i va morir l’any 1989 a Badalona a l’edat de 89 anys.
- Marcel·lí Garriga Bassas: va ocupar el càrrec després de la dimissió de Simó i fins al febrer de 1934. Va ser president del Centre Cultural i Esportiu de Tiana i de l’Orfeó, i també va exercir de jutge de pau. Va exiliar-se a França, passant pel camp de Rivesaltes, i va ser deportat a un camp de concentració nazi. Va morir a França als 87 anys.
- Josep Roselló Pujades: rajoler de professió, va ser el darrer alcalde d’Esquerra Republicana de Catalunya abans de la guerra. A les eleccions municipals de febrer del 1936 va ser elegit regidor de Tiana i el 20 d’octubre d’aquell any va esdevenir alcalde, des del febrer de 1936 i fins dos dies abans de l’entrada de les tropes franquistes a Tiana, quan va exiliar-se a França. Tot i que es va quedar a viure a França, va tornar amb freqüència a Tiana, on va demanar ser enterrat l’any 1988. L’any 2010, Tiana li va dedicar un carrer.
30 persones de Montgat i Tiana vinculades als “Fets de la Porcellana”
Entre els represaliats de Montgat i Tiana, hi ha un grup de 30 persones vinculades als “Fets de la Porcellana”. El 25 de juliol de 1940, va tenir lloc una commemoració de l’aniversari del cop d’estat a la fàbrica montgatina Arno Jäger, coneguda com “La Porcellana de Baix”. Enmig de la celebració, algú va defenestrar un retrat de Franco així com les banderes espanyola i alemanya. Dos dies després, la Guàrdia Civil va elaborar una llista de 30 treballadors i treballadores sospitosos i els va detenir. Dies més tard, 46 treballadors més van ser detinguts per haver mostrat solidaritat amb el primer grup de detinguts.
La major part dels detinguts es van posar en llibertat gradualment. Dos d’ells, però, en Geroni Soley Taulé, conegut com a “Noni el ros”, i en Josep Canals, van complir una pena de presó d’11 mesos i 11 dies.