VICTÒRIA RIBA ‘VICCO’, LA VEU DE LA NOCHENTERA, LA CANTANT DEL MOMENT
Que Tiana sigui en boca de tots des de fa setmanes és gràcies a ella. La Victòria Riba –Vicco, en el món de la música- és la veu de la Nochentera. Va arribar al Benidorm Fest des de la humilitat i la feina ben feta des de Tiana i ha convertit el seu hit en tota una sensació. No va guanyar, va quedar tercera, però el seu tema és, de llarg, el que més ressò ha tingut en totes les ràdios del país.
A Caldes de Montbui, a l’estudi de Kickbombo, van presentar-li la base de la cançó i, des d’aleshores, l’ha anat polint fins a crear el tema definitiu. Recorda perfectament el moment en què va veure la llum de la inspiració: “Sortia del pàrquing amb la meva mare. Em va venir i li vaig ensenyar a ella a l’instant”. Des d’aquell dia, tot ha anat rodat.
Al Benidorm Fest, la Victòria s’hi va presentar sense cap aspiració, més enllà de gaudir de l’experiència i aprendre: “Passar a la final ja va ser tota una sorpresa i quedar tercera, encara més”.
El pànic a cantar en públic
Tiana ha vist créixer la Victòria, com a persona i musicalment. Explica que els primers passos en el món van ser amb Carpanta, un grup de música que va formar amb les seves germanes i la colla d’amics que encara conserva. I recorda el pànic escènic que va tenir en el primer concert que van fer: “Era teclista i em vaig posar a plorar perquè no volia cantar en públic per res del món”.
De moment, Nochentera li ha obert de bat a bat les portes de les ràdios, però aquest estiu serà tota una prova de foc perquè estarà farcit d’actuacions: “Serà mogut, però m’agrada perquè serà una manera d’anar perdent aquest nervis que encara noto”, diu.
Tiana, la desconnexió
Superat el terrabastall generat pel Benidorm Fest, la Victòria ha aprofitat uns dies de feina a Barcelona per tornar a Tiana. “Sempre que puc m’agrada passar-hi uns dies. És casa, el lloc on connecto amb els meus i desconnecto de tot”.
De fet, a Tiana, la mobilització durant el Benidorm Fest va ser sonada. El poble es va reunir per seguir la seva actuació en comunitat, a la Sala Albèniz. L’artista reconeix que, quan ho va saber, va dir que li agradaria haver-hi estat, també: “Quan em van enviar vídeos de tot el que havien fet, va ser un ostres, que guai”.
Ara que ha tornat uns dies, explica que tot va ser molt natural. Va sortir al carrer i algunes nenes la van aturar, però per res li va resultar aclaparador: “Em paren més a Madrid, que a Tiana”.
L’Ajuntament també ha rebut la Victòria per retre-li homenatge. I és que l’artista fa temps que col·labora amb tot el que se li demana per al poble. No fa massa mesos, ja va ser la veu de la falca feminista de la Festa Major. “I el que faci falta”, conclou.
