Espai de dol perinatal

L’escultura que presideix aquest espai és obre de l’artista tianenca Glòria Arrufat que ha interpretat així el dol gestacional i definit d’aquesta manera l’obra:

És un arbre, dins d’aquest bosc, però un arbre que ha sofert un dolor que l’ha partit per la meitat, com si un llamp l’hagués trencat en dos. Un arbre que ha perdut la seva escorça, la seva cuirassa, la seva protecció. I ha quedat nu, amb la ferida a l’aire. Una ferida que s’amaga en el seu interior, molt a dins, molt profunda. Aquesta ferida, però, està tancada, soldada amb el que vol recordar a la tècnica ancestral del Kintsugi.

El Kintsugi és una tècnica japonesa que generalment s’utilitza en ceràmica, per restablir allò que s’ha trencat donant importància a l’esquerda. No dissimula les línies de trencament, al contrari, les peces tractades amb aquest mètode exhibeixen les ferides del seu passat, i les recobreixen amb or donant valor a la seva història i a la seva resiliència. Acceptant aquest trencament i valorant-lo, reconeixent-lo, autoritzant la cicatriu i el dolor, però també demostrant que un cop guarides poden ser inclús més fortes. Aquestes peces ja no tornen mai a ser les mateixes, són úniques. El mateix li passa a aquest arbre.

De la part més alta de la cicatriu en surt un ocell que marxa volant, un ocell que tant a la llum del sol o a la llum de les estrelles o en els dies grisos, brilla. S’enlaira cap al cel, ingràvid i tranquil. I malgrat que l’arbre està trencat, en la seva branca hi ha fulles i brots: perquè tot i
la ferida, està viu.