Aquest mes d´abril i maig hauríem de celebrar a Tiana l’efemèride de 2 fets històrics, històrics ja que no havien passat mai: a l´abril se celebren 2 anys de la primera moció de censura a Tiana i al maig 1 any del primer govern en majoria absoluta, ambdues fites protagonitzades per l’agrupació d’electors Junts per Tiana de la mà d’Isaac Salvatierra.
La raó principal esgrimida per a justificar la moció de censura va ser “La mala gestió, la falta de diàleg i transparència han deixat l’Ajuntament de Tiana en una situació de descontrol i paràlisi institucional sense precedents al nostre poble”.
Comencem per la paràlisi institucional i la mala gestió, ja que la realitat és molt tossuda, a l’abril del 2022, després de 3 anys de govern, el govern d’ERC liderat per Marta Martorell havia dissenyat, planificat i pressupostat fins a 21 projectes! Dels quals el dia de la moció de censura ja se n’havien executat 14 (entre ells l’ampliació de l’Institut, la instal·lació de semàfors al camí dels francesos, les millores a la Planta baixa de Can Riera, millores a la Llar de la gent Gran, l’adequació de la zona d’esbarjo dels gossos al parc del Tramvia…), 2 s’han executat després de la moció (Nova Oficina d’Atenció Ciutadana i les millores de l’accessibilitat del passeig de la Vilesa), 1 està pendent d’executar-se (pacificació Carrer Matas) i fins a 4 el nou govern ha desestimat (Pump Truck, Bosc Urbà i la Reforma integral de l’edifici del Casal entre d’altres).
En termes de gestió no hi ha massa a discutir, ja que en el moment de la moció de censura no només ens podia avalar la feina feta, però les finances municipals es trobaven amb un milió més d’estalvi respecte a quan ERC va arribar al govern.
També vàrem aconseguir el compromís de la Generalitat per a la construcció d’un nou CAP a Tiana.
I cal recordar que tota aquesta feina es va fer sota circumstàncies molt complicades com van ser els efectes del Glòria i la Pandèmia, que no van ser excusa per a no seguir treballant i mantenint la maquinària de l’ajuntament en funcionament sinó per fer valdre en quines circumstàncies es va haver de treballar.
I quin és el balanç del govern d’Isaac Salvatierra en aquests 2 primers anys? La resposta és que encara res, zero, cap acció a destacar. Tot i que ja s’han aprovat fins a 3 pressupostos i anunciades en múltiples ocasions projectes en la revista i a xarxes socials els últims 2 anys de govern, a dia d’avui no s’ha fet cap dels projectes o inversions previstos i en molts casos no es faran mai (aparcaments Camí Dalt d’Alella, instal·lació fotovoltaica al pavelló, Comunitat Energètica, Passera…).
Pel que fa a la gestió no hi ha res més representatiu de tenir el primer govern, segurament també fent història, que després d’aprovar-se uns pressupostos i unes ordenances fiscals, s’esmena a ell mateix deixant els pressupostos en dèficit, que és el que a dia d’avui tenim a Tiana.
Alhora podem parlar que en el moment de redactar aquest article tenim 3 concessions de bar/restaurant tancades a Tiana (Casal, Anait i bar del pavelló), que la licitació del Casal ha estat un desastre de la manera que s’ha gestionat i que encara no sabem quines altres conseqüències hi haurà, i finalment, el gran projecte de mandat, la construcció del nou CAP, podem afirmar que no el veurem definitivament en aquesta legislatura, ja que no estava inclosa la inversió en els pressupostos del 2024 i a sobre s’han convocat eleccions.
Per tant, si l’excusa de la moció va ser la paràlisi institucional i la mala gestió, aquest govern no només no ha estat capaç d’avançar (coses a celebrar) sinó que hem perdut coses importants que ja teníem, com el CAP (molt a lamentar).
Finalment, la moció de censura apel·lava a la “falta de diàleg i transparència” i és aquí, on hauríem de celebrar l’any de la majoria absoluta, ja que és en aquesta circumstància que un govern pot demostrar la seva voluntat pel diàleg i per la transparència, quan té majoria absoluta.
I què ens hem trobat en un any de majoria absoluta? Respecte a diàleg, les mateixes actes dels plens ho reflecteixen: la gran majoria de les grans decisions a prendre (la ubicació del CAP, pressupostos, IBI, Licitació Casal, Licitació Escola Bressol…) han estat en contra de si no tota, la gran majoria de l’oposició per falta de voluntat de buscar consens almenys en les coses importants. I podrien dir que l’oposició fa el “no per el no” però la realitat és més preocupant, cap dels grans temes està anant bé (no tenim CAP, pressupostos en dèficit, més pujada d’IBI, licitacions amb problemes…).
En definitiva, res a celebrar i molt a lamentar.
