El Govern de Tiana és molt procliu a obrir debats, sovint inútils. En canvi, plantejar quin poble volem no sembla que els preocupi. Fa mesos que van suspendre l’atorgament de llicències al centre a fi de protegir-lo amb la realització d’un catàleg patrimonial, i mai més se n’ha tingut cap notícia. També el consell assessor d’urbanisme, tot i ser una eina imprescindible, està desaprofitat.
La pregunta és: volem mantenir el caràcter de poble o anem inexorablement cap a ser un barri residencial d’alt estànding de l’Àrea Metropolitana? La decisió de com ha de ser Tiana en el futur només ha de ser nostra. L’instrument per aconseguir-ho és la planificació urbanística. Qualsevol rumb que es prengui no agradarà a tothom, però el poble ha arribat a un cul-de-sac on s’encobreix un barri dormitori amb un vel d’accions que només fan que crear racons macos on fer la foto.
Quin poble volem? Un que mantingui els seus valors o un barri residencial de l’AMB?
El debat urbanístic va ser molt actiu uns anys enrere, omplint de paraules maques les oïdes dels votants. Si, per evitar la doble corba, calia tirar per terra una casa, tot van ser escarafalls. Ara s’està negociant enderrocar una casa molt semblant al carrer Escalfapé, i el silenci és total.
Polítics que no són arquitectes, propietaris que no són arquitectes, arquitectes que no fan d’arquitectes… L’arquitectura sempre ha sortit perdent i, amb ella, l’entorn on fem vida. La majoria absoluta no ha ajudat gens ni mica a fer-ho tot més fluid i transparent.
El govern ha decidit abandonar la creació de noves zones urbanitzables, i la conseqüència ha estat l’aparició d’un urbanisme intensiu. On hi havia una casa unifamiliar, ara apareixen blocs de pisos, com passa als carrers València, placeta dels “Enamorats” o passeig de la Vilesa.
El centre de Tiana (“l’ametlla”) està sotmès a unes pressions econòmiques que transformaran en poc temps el model tradicional. No podem contemplar impassibles com el mercat ho decideix tot. La solució no passa pels vells preceptes que no donen resposta als nous paradigmes de la societat. Cal reinterpretar Tiana i veure com la societat neix, creix i envelleix en un entorn amb tots els serveis que cobreixin les necessitats.
A fi d’evitar que facin volar coloms abans de les següents eleccions, amb propostes urbanístiques completament electoralistes, cal preguntar i cal saber: què vol ser Tiana?