Una trentena de persones grans de Tiana han explicat davant d’una càmera com era el poble que ells van conèixer de joves. Les entrevistes, d’una hora de durada cadascuna, es conservaran senceres a l’Arxiu Municipal i a la Biblioteca Can Baratau per preservar la memòria oral. I se’n farà un resum en un documental. La primera part es titula: “Tiana, segle XX. Del camp a la fàbrica” i s’estrenarà, amb catifa vermella inclosa, el dissabte 1 d’abril, a les 18 h., a la Sala Albéniz.
Història menuda
Els entrevistats expliquen el que no surt als llibres d’història: com era la Tiana quotidiana, quines festes s’hi celebraven, com vestia la gent, com es guanyaven la vida… És la història menuda del poble, que, amb aquest projecte, quedarà preservada per sempre.
Entre els entrevistats, hi ha tianencs i tianenques de naixement, d’altres que van arribar al poble com a estiuejants, i també persones vingudes amb la primera onada de migració dels anys 50 i 60.
Hi ha el Joan Planas, que té 100 anys, i que és l’home més gran del poble. Hi ha diversos extreballadors de l’Ajuntament, que expliquen com eren els diferents alcaldes. Hi ha les filles del Frasquito, l’antic fotògraf de Tiana. I hi ha l’Enric Canals, periodista i historiador, que ha pogut explicar molt bé els fets històrics de la postguerra i la Transició. El resultat és un retrat polièdric de la Tiana del segle XX.
Històries personals
Magdalena la planxadora
El documental recull el testimoni de persones com la Magdalena, coneguda a Tiana com la planxadora, perquè, durant anys, es va dedicar a planxar roba.
Va arribar a Tiana amb la seva germana per treballar a casa d’uns estiuejants. La Magdalena s’ocupava de “fer companyia a la senyora”. Al poble, la Magdalena va conèixer el tramviaire, de qui es va enamorar i es van casar. “I això que els tramviaires tenien molt mala fama”, recorda.