En aquests sis primers mesos de feina, el nou govern municipal ha treballat de valent, sobretot, en tres direccions: millorar la qualitat de vida dels tianencs i tianenques, fer més poble (més comunitat, més pinya) i posar l’Ajuntament al servei del poble. Hem començat a posar fil a l’agulla en molts aspectes, alguns visibles i altres encara no. Però, en tot cas, la feina és molta i els fruits seran progressius aquest mandat i en els anys vinents. Treballem de valent per millorar els engranatges perquè la màquina ajuntament funcioni i tot sigui més eficient. Estem preparant un canvi de dalt a baix de l’Oficina d’Atenció a la Ciutadania, que ha de transformar la relació dels veïns amb el seu ajuntament.
És una bona notícia que la Policia Local hagi detingut quatre persones en diferents operacions; de ben segur ha servit per evitar robatoris. La reforma del cos avançarà els propers mesos amb la convocatòria de més places de caporal i d’agents, i amb una reestruc- turació integral del sistema de càmeres de vigilància. El servei de neteja viària i de recollida d’escombraries també es reforçarà amb més mitjans per poder lluitar millor contra l’incivisme. La qualitat de vida ens ocupa, conscients que és una de les coses que més volem com a veïns: viure tan bé com es pugui al nostre poble.
Però la gestió pública no es pot limitar només a gestionar infraestructures i serveis. Els pobles han de tenir ànima. Per això, al govern municipal la vida en comunitat ens obsessiona. Abraçar- nos més, retrobar-nos, necessitats com n’estem després dels mesos més durs de la covid-19. Per això parlem tant del poble educador i del poble viu. Fer poble. Aprendre els uns dels altres, fer-nos companyia, celebrar.
La vigília de Tot Sants ens va meravellar (així m’ho heu fet arribar molts veïns) la història d’amor d’un Frankenstein nostrat (en Pakonstein!) que va recórrer els carrers del poble fins a trobar la seva estimada, una trapezista encantadora, a la Plaça de la Vila. Qualsevol espai pot ser cultura. Fa alguns anys que la mainada viu la castanyada al carrer, en grupets disfressats que van de casa en casa fent el truc o tracte. L’espectacle volia donar resposta a aquesta celebra- ció espontània a l’aire lliure, que fa anys que creix. Accions petites des d’un punt de vista d’impacte pressupostari, però que ens ajuden a trencar amb la inèrcia del poble dormitori. La història de Mary Shelley, un monstre de laboratori turmentat per una soledat impossible de resoldre, com a metàfora. Més poble, més comunitat.
Seguim treballant perquè ningú no es quedi enrere, perquè ningú no se senti sol.
Editorial Plaça de la Vila, núm. 2