Reparació jurídica de les víctimes del franquisme de Tiana i Mongat
177 veïns i veïnes de les dues poblacions figuren a la llista de represaliats de l’Arxiu Nacional de Catalunya
La Llei 11/2017, de 4 de juliol, de reparació jurídica de les víctimes del franquisme declara il·legals els tribunals de l’Auditoria de Guerra de l’Exèrcit d’Ocupació que van actuar a Catalunya a partir de l’abril de 1938 fins al desembre de 1978, per ser contraris a la llei i vulnerar les més elementals exigències del dret a un judici just. En conseqüència, es dedueix la nul·litat de ple dret, originària o sobrevinguda, de totes les sentències i resolucions de les causes instruïdes i dels consells de guerra, dictades per causes polítiques a Catalunya pel règim franquista.
El Departament de Justícia emet un document oficial de reparació jurídica de les víctimes del franquisme que consten a la llista elaborada per l’Arxiu Nacional de Catalunya a qui ho sol·liciti, per tal de deixar constància de la nul·litat d’aquestes sentències i resolucions, emanades d’uns tribunals il·legals. La llista es pot consultar aquí.
A la llista hi ha 171 veïns i veïnes de Montgat i Tiana represaliades pel franquisme. Rufí Menéndez, Joan Tusell, Pere Martín, Manuel Garcia, Francesc Garcia, Joan Márquez, Ramon Ribet, Pere Galdon, Bartomeu Fuentes, Joan Soriano, Pere Hernández, Andreu Campoy, Francesc Santiso i Laureà Ligero van ser afusellats al Camp de la Bota entre el 1939 i el 1940.
Els alcaldes republicans exiliats
La llista no inclou les persones que no van passar per la justícia franquista però que també son víctimes. Com els enviats als camps d’extermini de l’Alemanya nazi provinents dels camps de refugiats del sud de França. Tampoc les persones exiliades. Tres alcaldes de Tiana es van exiliar a França: Eduard Simó, Marcel·lí Garriga i Josep Roselló.
Eduard Simó i Notó va ser l’alcalde de Tiana d’ençà de la segregació respecte Montgat, entre el juliol i l’octubre de 1933. Va ser cap de llista d’Esquerra Republicana de Catalunya a Tiana i president de l’Ateneu Tianenc. Va dimitir d’alcalde de Tiana per treballar a la Generalitat com a cap dels Serveis Tècnics d’Agricultura. Quan va començar la guerra, va marxar exiliat a Aix-en-Provence (França). Als anys 60 va tornar a Catalunya, concretament a Gelida, i va morir l’any 1989 a Badalona a l’edat de 89 anys.
Marcel·lí Garriga Bassas va ocupar el càrrec després de la dimissió de Simó i fins al febrer de 1934. Va ser president del Centre Cultural i Esportiu de Tiana i de l’Orfeó, i també va exercir de jutge de pau. Va exiliar-se a França, passant pel camp de Rivesaltes, i va ser deportat a un camp de concentració nazi. Va morir a França als 87 anys.
Josep Roselló Pujades rajoler de professió, va ser el darrer alcalde d’Esquerra Republicana de Catalunya abans de la guerra. A les eleccions municipals de febrer del 1936 va ser elegit regidor de Tiana i el 20 d’octubre d’aquell any va esdevenir alcalde, des del febrer de 1936 i fins dos dies abans de l’entrada de les tropes franquistes a Tiana, quan va exiliar-se a França. Tot i que es va quedar a viure a França, va tornar amb freqüència a Tiana, on va demanar ser enterrat l’any 1988. L’any 2010, Tiana li va dedicar un carrer.
Acte d’homenatge i reparació jurídica
Els Ajuntaments de Tiana i Montgat i el Departament de Justícia, Drets i Memòria van lliurar diumenge, 26 de febrer de 2023, a la biblioteca Tirant lo Blanc de Montgat, 68 documents de reparació jurídica a 48 persones nascudes o residents a Montgat i 20 a Tiana, entre els elles 8 dones.
L’acte va recordar els fets de la porcellana de Montgat, on es van detenir 30 treballadors, alguns dels quals van estar empresonats fins a 11 mesos, amb el relat històric del periodista Enric Canals.
El document que es va lliurar a tots els familiars dels represaliats deixa constància de la nul·litat de les sentències i les resolucions de les causes instruïdes i dels consells de guerra a què van ser sotmeses pel règim franquista. L’objectiu final és restablir l’honor, la dignitat i la memòria de les víctimes dels tribunals franquistes. Els documents els van recollir familiars dels encausats.
L’alcalde de Tiana, Isaac Salvatierra, va recordar els alcaldes exiliats, els represaliats que no figuren a la llista de l’Arxiu Nacional i va apel·lar al treball conjunt dels dos pobles per restituir la memòria històrica de les persones represaliades. També va tenir un record pels gais i lesbianes represaliats pel franquisme: “No podrem acabar amb l’homofòbia del present sense combatre la impunitat del passat”. Llegeix aquí la intervenció.
L’alcaldessa de Montgat, Mercè Marín, va recordar la vivència als camps de refugiats de la Catalunya Nord.