Search
Close this search box.
Inici > Actualitat > Marta Piró Ibáñez: “Conèixer famílies senceres és un luxe que vaig viure a Tiana”

Marta Piró, metgessa de família de Tiana durant més de 20 anys.

La Marta és un dels rostres més coneguts a Tiana. Hi ha fet de metgessa de capçalera durant més de vint anys, i això ha fet que per la seva consulta hi hagin passat avis, fills i nets de moltes famílies. Va començar a treballar al consultori de Tiana el gener del 2002 i no en va marxar fins al maig del 2022. Després de dues dècades com a metgessa de referència al municipi, fa nou mesos que va canviar d’aires per assumir la plaça de cap clínic de l’àrea bàsica Morera-Pomar, a Badalona.

La proximitat tianenca

De Tiana, en guarda bons records. En destaca la proximitat —“és un poble”— i “la sort” de poder conèixer famílies senceres: “Saber quin és l’entorn familiar dels pacients és un luxe i també és important per fer diagnòstics més acurats”. I ha tancat l’etapa a Tiana convençuda d’haver aconseguit establir “una relació de confiança entre metgessa i pacient”. De fet, només li queda una espina clavada: “El comiat va ser molt ràpid i no em vaig poder acomiadar de tothom com hauria volgut. Vaig notar que la gent estava molt contenta amb mi i això va ser súper enriquidor a nivell personal”.

El record inesborrable

L’última etapa de la Marta al consultori de Tiana no va ser gens fàcil. Com a tots els centres del país, el personal sanitari de Tiana va haver d’afrontar la pandèmia per la covid-19, que es va allargar anys.

La Marta en recorda “fases molt diferenciades”. En l’esclat del virus i el confinament total, assegura que ningú va tenir temps de pensar massa: “Va venir d’un dia per l’altre, ens vam arremangar sense reflexionar sobre què ens venia a sobre. Ens va servir per adaptar-nos a la no presencialitat i a fer-ho tot per telèfon. D’entrada generava força inseguretat, però vam acabar notant que la veu també ens aportava molta informació no verbal del pacient”.

En canvi, les següents onades sí que van ser més dures d’afrontar: “Va ser un uf, uf, uf, ja hi tornem a ser. Havíem quedat molt cansades, ho teníem molt present i va ser tot molt estressant perquè, darrere de la feina, hi havia molt esforç emocional”.

El canvi d’aires

La Marta feia temps que tenia “inquietud” per afrontar nous reptes: “No va ser difícil presentar-me quan va sortir la plaça a Badalona, però és evident que va ser un trencament i mai és senzill d’afrontar”.

Ara, a Morera-Pomar, combina la tasca assistencial —el que ha fet tota la vida— amb una part de gestió. Reconeix que, a Tiana, va deixar enrere pacients i que encara ara els enyora, com també el grup humà amb qui treballava. I li falten paraules per agrair a tots, pacients i companyes, la confiança que li han transmès durant vint anys.

Skip to content