Que no s’acabi
Escriu el mateix text a totes les targetes, les doblega i, a la part de fora, amb lletres de pal, hi posa el nom de pila de cada u. Ho deixa a punt al moble del rebedor i l’endemà al matí, que és dissabte i és dia d’anar a omplir el rebost, aprofita per a fer la ruta de cada any. La Marian viu a la plaça dels Enamorats; la Roser, al carrer Telèfon; el Toni, al carrer de la Pau. Xino-xano, va deixant les targes a cada bústia. De pujada a la part de dalt del poble, deixa la tarja del Jaime al carrer del Sol i aprofita per comprar unes plantetes a la Celi. La Teresa viu a Can Gosch, que ho ha deixat amb el Marc i ara comparteix pis amb una amiga. S’hi acosta i després torna pel camí de l’Alegria i arriba fins a Can Gaietà, on el Joan acaba d’estrenar pis. A la tarda acabarà la resta de bústies.
La ruta es repeteix cada principi de setembre amb algunes incorporacions i algunes baixes, com la de la Núria aquest any, que acaba de tenir una nena i ja ha dit que no podrà. En Jan, des de fa uns mesos, és a Londres i no arribarà a Tiana fins el dia abans del pregó. Així que li fa un whatsapp amb el mateix text que ha rebut tot el grup: “Després de mil històries al setembre ens hem plantat. La cançó d’aquest any és dels Figa Flawas i la tocaran en directe. Quan soni, tots al centre de la pista. Que no s’acabi l’estiu.”
I el 13 de setembre, després del pregó, passada la mitjanit, amb la carpa plena, el grup de música urbana de Valls tocarà el hit i, de sobte, com en una dansa tribal, aquella colla circumstancial d’amics, coneguts i saludats, en un ritual que repeteixen des de qui sap quan, s’agafaran per les espatlles i començaran a saltar en cercle, fent voltes com si no hi hagués demà.
I així, any rere any, un cap de setmana de setembre, amb pluja o sense, amb les vacances fetes, quan tot és, de nou, a punt de començar, celebrem plegats la vida. Cadascú amb les seves litúrgies.
Somriures en la llunyania, fent les paus amb brindis de cubates o abraçant-nos sense motiu. Embriagats amb les nostres alegries i les nostres penes, mirant sense fer brogit, com un somni d’una nit d’estiu. Que no s’acabi l’estiu, ni les ganes de retrobar-nos.
Bona Festa Major!
Isaac Salvatierra Pujol, Alcalde de Tiana.