La Seytha té 19 anys i fa més de mitja vida que canta. Va començar fent vídeos a les xarxes socials, interpretant versions de temes coneguts. Entremig, ha après a tocar el piano i va començar a compondre. Als 16 anys, però, va haver d’aparcar el cant durant una temporada per recuperar-se d’una lesió a les cordes vocals. “Va ser una etapa molt dura, però vaig aprofitar per seguir-me formant i vaig fer un curs de producció musical”, explica.
Tenia decidit anar-se’n a estudiar a Londres, després de la selectivitat, però d’un dia per l’altre una sèrie de coincidències van fer-la canviar de parer. Va connectar amb un productor, que li va proposar treballar amb ell i donar sortida a les seves creacions. “Vaig poder començar a fer la meva música, i ja hem pogut treure 13 temes”, relata orgullosa.
Cinc d’aquests temes van ser prenominats per als Latin Grammy, al costat d’altres d’artistes internacionals com Bizarrap o Nathy Peluso. No va passar a la següent fase, però sí que va poder assistir als Grammy: “Va ser una passada viure-ho”. Fa pocs mesos que ha tret un EP de sis temes. Es diu Limerencia, i n’està molt satisfeta: “No estic seguint gaire el que últimament busquen molts. Molts artistes tiren cap a coses virals, comercials, però jo crec que he de fer el meu propi camí i no abandonar el meu segell, més indie i alternatiu. En cada tema intento buscar el meu propi so”.
Talent del Maresme
La tardor passada també ha estat una de les finalistes del Maresmusic i va competir a la final que es va celebrar el 15 de novembre a Cabrils. No va guanyar, però l’experiència va ser molt gratificant. I ara la seva il·lusió és encadenar xous de petit format al Maresme i a Catalunya amb la idea d’intentar arribar cada cop a més gent. També està intensificant la seva presència a les xarxes socials perquè això —diu— també li permet donar-se a conèixer i connectar amb el seu públic potencial.
I tot, des de Tiana: “És casa meva. La vida fa moltes voltes, però sempre m’he sentit i em sentiré d’aquí. M’encanta viure-hi, tenir la muntanya tan a prop i caminar-hi”.
El somni de la música
És molt jove, però l’interès que estan despertant els seus temes entre els professionals del sector fa que sigui optimista de cara al futur i cregui en les seves possibilitats: “M’agradaria poder viure de la música. Em veig molt feliç cantant i produint”. I té referents, a tocar de casa i a l’altra punta del món: “La Vicco m’inspira, l’admiro moltíssim i és del poble. També soc molt fan de Rosalia i Beyoncé, poderles conèixer algun dia és tot un somni perquè estic convençuda que no estaria fent el que faig si no m’hagués fixat en elles”.