L’Albert i en Moi fa més de 20 anys que es coneixen. Han treballat junts en una pila d’espectacles i s’han fet un tip de viatjar per portar rialles i esperança en llocs on la felicitat ha quedat tacada per conflictes bèl·lics o desastres naturals. Són de Tiana i formen part de l’ONG Pallassos Sense Fronteres. L’Albert ha participat en una vintena d’expedicions per tot el món, fent de pallasso. I el Moi, en 17.
Precisament, d’una d’aquestes expedicions, al Líban, el 2012, en va sorgir la companyia Mabsutins, que tots dos van fundar, juntament amb dos pallassos més, l’Oriol Liñán i en Christian Olivé. La companyia ha estat una col·laboradora habitual amb Pallassos Sense Fronteres i els quatre integrants han viatjat a llocs com el Líban, Jordània, Palestina, el Perú, el Congo, Moçambic o el Camerun.
I ara, aquest novembre l’Albert, i en Moi han emprès un nou viatge. Aquest novembre han marxat a Etiòpia per fer-hi espectacles durant gairebé dues setmanes. Han actuat en camps de refugiats de la regió d’Assosa, un corredor humanitari clau que rep les persones que fugen de la guerra del Sudan. Aquest conflicte es calcula que ha provocat més d’11 milions de desplaçats i una greu crisi alimentària en els últims dos anys.
En total, han fet 14 actuacions i han arribat a unes 23.000 persones. En cadascuna de les actuacions, han tingut milers de persones i en destaquen “el respecte i l’honestedat”. L’Albert relata les facilitats i el tracte humà que s’hi han trobat: “Arribaves, marcaves un cercle a terra i es feia un silenci. Començava a arribar gent i gent, i notaves un clima de respecte absolut per la feina que fèiem”.
Sobre les condicions, detallen que hi han trobat “un lloc natural molt agradable”, sense calor extrema, i ple de camps de refugiats immensos, amb entre 15.000 i 20.000 persones, però molt tranquils pel que fa a la seguretat: “No hi havia la presència militar i policial bèstia que ens havíem trobat en altres ocasions”.
Quatre catalans a Etiòpia
L’Albert i en Moi han format part d’un equip de quatre, juntament amb el mag Pau Segalés i la pallassa Diana Pla. “Hi anàvem a fer espectacles de pallassos. Fem un parell de bolos cada dia, un al matí i un a la tarda, i intentem oferir ajuda psicològica a través de les arts escèniques”, explica en Moi. I afegeix que “molts cops ens oblidem de la part psicològica, no només dels infants, sinó també dels adults”.
Tots dos havien format part d’expedicions similars i podien imaginar-se què hi trobarien i, sobretot, què podien fer per ajudar. “No som psicòlegs. Nosaltres juguem amb les emocions i el que fem és provocar el riure i aportar una mica de felicitat i esperança. Tothom té dret a ser feliç i a riure, aquesta és la nostra premissa”, afirma l’Albert.
En Moi complementa que, sovint, en aquesta mena d’expedicions hi troben adults que “han hagut de fer coses molt bèsties a contracor”. I la seva feina és animar-los: “L’impacte és molt gran i immediat. Veus el resultat al moment, notes com els canvia el xip i que, després de l’espectacle, estan en un altre mood. Això és el més gratificant que ens podem trobar”.
Tots aquests espectacles els fan sota el paraigua de Pallassos Sense Fronteres, i això els facilita molt les coses: “Fan molt bona feina a nivell de preparació. Marxem sabent quins dies actuem i on. Sempre hi ha imprevistos, però ho posen molt fàcil”.