“Busco un client que valori el que vol, no el que li ofereixin”
Quan feia 3r d’ESO, en Daniel va decidir fer una llanterna a partir d’un tronc d’un arbre per un treball de Tecnologia. El resultat va ser tan sorprenent que, engrescat pels seus pares, amb 16 anys ja es va animar a fer d’aprenent d’un fuster. “Vaig anar agafant pràctica, fins que, amb uns amics ens vam animar a fer coses pel nostre compte”, explica.
Van començar exhibint les seves construccions a Wallapop i a Instagram, però per al Daniel això no era un simple hobby. Va fer un grau mitjà per seguir-se formant i va començar a fidelitzar clients i proveïdors. “Vam anar evolucionant, vam poder comprar eines noves i millor maquinària. I el garatge se’ns va fer petit”, recorda.
I així, amb 19 anys, es va atrevir a obrir el seu taller, al carrer del Centre. “Poca gent obre un taller de fusteria a la meva edat”, reivindica. Gràcies a les xarxes socials, fa mobles i encàrrecs per a tot Espanya. També té clients de Tiana: “Molts es pensen que sóc un fuster de tota la vida i no. El que busquem nosaltres és mobiliari especial, amb formes, mides, colors i acabats personalitzats.
“Busco un client que valori el que vol i demani, no aquell que valora el que li ofereix el mercat i prou”, apunta. De fet, assegura que si optés per l’altra via, hauria de fer “mobles a granel i no és el que vull fer, ara com ara, prefereixo anar a poc a poc”.
Un tianenc de soca-rel
En Daniel va néixer a Barcelona, però ha viscut a Tiana gairebé tota la vida: “Em sento molt identificat amb Tiana, soc un tianenc de tota la vida i em sento molt d’aquí”. Per això, quan el garatge se li va fer petit i buscava un nou local, no va dubtar que volia quedar-se al poble.
Això sí, admet que no va ser fàcil i que trobar un espai que s’ajustés al que necessitava no va ser senzill. “Hi ha pocs locals i jo necessitava un lloc com el que vaig trobar: era un antic taller mecànic, diàfan i amb separació per a les oficines. No hi havia massa opcions més”, reconeix.
En Daniel és ambiciós i li agradaria créixer amb el pas dels anys, però ara mateix ho veu complicat. “La normativa és complexa i, en molts casos, impedeix que el país creixi”, lamenta. I assegura que li agradaria enviar per tot el món, tot i que ara com ara ho veu magre: “Això requeriria de grans inversions a curt termini i no crec que la situació general sigui la propicia”.