El preu mitjà del lloguer a Tiana és de 1.054 euros al mes, entre els més alts de Catalunya. Som un dels 140 municipis catalans declarats amb mercat d’habitatge tens, en risc de no disposar d’habitatges de lloguer a preu assequible. Qui no coneix alguna família tianenca, algun jove, que ha hagut de marxar del poble perquè no podia pagar el lloguer?
Com a alcalde de Tiana em sento hereu de les polítiques d’habitatge que han impulsat els governs anteriors. Des de les cases de la Ciutadella, ara fa 40 anys, fins a l’última promoció de Vessants 2, aquest últim fruit d’un gran acord polític per refer el projecte inicial i evitar que tots els vehicles no sortissin per la Riera i en compliquessin la mobilitat. Però no n’hi ha prou. Dels 476 habitatges públics construïts a Tiana des del 1985, només 86 són de lloguer. I, tret de l’última promoció de Vessants 2, la resta de parc públic de compra opera ja de facto com a habitatge privat perquè els adjudicataris se’l poden vendre a preu de mercat.
Davant aquest escenari què cal fer? Cal actuar? Sí. Doncs, arremanguem-nos. L’escalada constant del preu de l’habitatge ha fet que els diferents nivells de les administracions hagin desplegat una sèrie de mesures de xoc, amb un ampli suport polític, per revertir la situació. Des de reformes legislatives fins a la construcció d’habitatges a preu assequible.
Les polítiques d’habitatge han de venir acompanyades de propostes i solucions concretes, efectives, que es puguin desenvolupar ara i aquí, d’acord amb les necessitats actuals. Proposar uns terrenys que no estaran disponibles fins d’aquí a uns anys o que no compleixen els requisits tècnics no és una proposta, és un brindis al sol. L’únic terreny disponible, ara i aquí, per fer habitatge de lloguer per a famílies de Tiana, d’acord amb els criteris dels serveis tècnics, és el de Can Gaietà. Cap grup ha presentat cap alternativa viable. Cal recordar, a més, que els grups que diuen oposar-se als habitatges de Can Gaietà, en realitat hi han votat a favor al ple de l’AMB: sense el seu vot el conveni aprovat no s’hauria pogut tirar endavant.
Treballem pel poble viu. Més poble, més comunitat. Que tothom se senti part Tiana, sense excloure ningú. I el primer que cal és que els nostres joves i no tan joves no l’hagin d’abandonar perquè no hi poden viure.