Qualsevol veí que hagi cuidat un hort o les plantes de casa sap que les coses bones demanen temps. Cal regar sovint, tenir cura de la llum i confiar en el procés. Així també passa amb el poble: darrere de cada nou projecte hi ha dies de feina invisible que fan possible allò que després es veu. El temps de sembrar no és mai tan vistós com el de collir, però és el més important.
El Pla de Carrers és un bon exemple. És un canvi de paradigma en la manera de treballar de l’Ajuntament. Setmanalment, un equip transversal fa seguiment d’una setantena d’actuacions, grans i petites, per millorar el dia a dia del nostre poble: renovar voreres i parcs, bancs i papereres. Guanyar carrers per a les persones, per passejar i anar a comprar. En els propers mesos s’aniran veient cadascuna d’aquestes accions.
Per arribar fins aquí ha calgut posar ordre. El Comitè de Gestió és el nou espai de presa de decisions que vetlla per una millor coordinació entre tots els departaments municipals. També hem reforçat el departament de contractació per ser més àgils en el complex procés de licitació pública.
Com a alcalde, intento que una part important de les reunions i accions del dia serveixin per millorar, per transformar el poble a millor. Mirant endavant, imaginant i fent la Tiana del futur. És cert, però, que les urgències i incidències inesperades ens ocupen bona part del temps. La gestió pública també consisteix a trobar l’equilibri entre la resolució ràpida de les emergències del present i la capacitat de liderar un projecte de futur. Ens vam trobar una maquinària municipal massa adormida, amb processos que s’assemblaven més a un ajuntament dels anys vuitanta que no pas a una administració moderna i digitalitzada que posa el ciutadà al centre.
Reformar la “cuina” de l’Ajuntament està sent llarg i complex, però ens en sortirem. Les setanta actuacions del Pla de Carrers que de mica en mica van veient la llum en són una bona prova. Mentre nosaltres sembrem i cuidem el terreny, alguns, des de l’oposició, es dediquen a aixecar pols i fer soroll, bramant al més pur estil trumpista i intentant incendiar el carrer (per sort, sense èxit!). Ho fan perquè allò que estava aturat ara es mou i floreix. El seu soroll és, paradoxalment, la prova més clara que anem pel bon camí.
Seguim posant ordre: el mes que ve parlaré de neteja viària i de seguretat, dues peces clau per continuar fent créixer i florir aquesta Tiana que estem sembrant junts.