Inici > Serveis > Vida sostenible > Els arbres de Tiana

Una partida de 50.000 euros dels pressupostos participatius permetrà plantar arbres on ara hi ha soques mortes o escocells buits

Totes les formes de convivència s’han de cuidar: la de les persones amb els arbres, també. Tiana s’encamina a fer-ho ara: vol ser un poble que estima i que respecta els arbres, com a patrimoni històric, com a llegat dels nostres avantpassats, com a és-sers vius i com a elements del paisatge urbà en contacte amb el veïnat. “L’arbrat viari es relaciona amb els humans, i s’ha de tractar diferent de l’arbrat salvatge”, resumeix Jordi Mercadé, que conjuntament amb Anna Guitart fa d’assessor de l’Ajuntament de Tiana en matèria d’arbrat. És natural que sigui així: no esporguem els arbres dels boscos i, en canvi, sí que esporguem els arbres urbans. “Perquè hem de tenir en compte que els arbres regulen el CO2 a les ciutats, fan ombra i ens ajuden a contenir la calor, però també poden provocar molèsties, impedir el pas en zones estretes o fer-nos relliscar”, diu l’expert. 

Al novembre comença la poda, que serveix per millorar la convivència dels arbres i els humans

Aquest novembre ha començat la campanya de poda dels arbres de Tiana. Durarà fins a principis de l’any que ve. En general, els arbres s’esporguen cada quatre anys. Diu Mercadé que normalment es fan “podes de formació, per donar estructura als arbres joves, o de neteja, per retirar branques seques”. Però hi ha espècies que necessiten podes més freqüents, com les moreres —i a Tiana n’hi ha moltes—, perquè, si no, fan moltes mores, que cauen al paviment, embruten les vore-res i poden arribar a fer caure algú. Al carrer Matas, la poda ajudarà a resoldre un dels problemes que poden provocar els arbres en zones urbanes: que s’arribin gairebé a ficar a les cases. Els tallaran més les branques que són a tocar de les finestres i, menys les de l’altra banda, la que cobreix la zona de passeig, per matenir-hi l’ombra. 

L’arbrat viari es relaciona amb els humans, i s’ha de tractar diferent de l’arbrat salvatge

Quan s’han de substituir els arbres, es pensa ara a reduir les al·lèrgies —per això, els plataners es van traient— i a adaptar-los a les noves temperatures: els pollancres, per exemple, que són arbres de ribera, necessiten humitat constant, i no s’adapten al clima que tenim, cada cop més càlid i sec. Fruit dels pressupostos participatius, l’Ajuntament té ara una dotació extraordinària de 50.000 euros, que permetrà plantar més arbres a Tiana, d’espècies resistents com els liquidàm-bars i els ginkgos. “Tenim cada any una partida per mantenir l’arbrat, però això inclou els tractaments fitosanitaris i les podes, i queden pocs diners per plantar arbres nous”, explica el tècnic municipal Toni Tubau. Els diners extra d’aquest any serviran per substituir arbres malalts i per omplir alguns dels 40 escocells on només queda una soca —d’altres es taparan— o el centenar que estan buits. “Es plantaran a finals d’hivern, que és quan és òptim fer-ho, i és possible que no sobrevisquin tots”, adverteix Tubau. Però serà un primer pas per cuidar millor l’arbrat de Tiana.

Lledoner a la Casa Alta
És el més gran de la seva espècie a tot el municipi de Tiana. Té una soca doble i la copa frondosa cobreix d’ombra tot el camí.
Plataner de Can Gosch
Els plataners són a les dues antigues vies d’accés al poble: la riera de Tia-na i la d’en Font, des de can Gosch, on hi ha els més monumentals, fins a can Roca.
Pollancre de Can Comas
Antigament, hi havia pollancres al curs de la riera, de can Comas fins a can Jordana. Ara només en queden dos, a tocar de la font de can Comas.
El pati de les moreres del Casal
És un dels espais més singulars i emblemàtics de Tiana. L’ombra dona frescor a la zona i el fa ideal per passar-hi l’estiu. La foto, del 1928, mostra les moreres acabades de plantar davant de la Sala Albéniz.
Clic aquí
Previous slide
Next slide
Ves al contingut