BONA NIT, TIANA!
Senyores i senyors, nens i nenes!
Nosaltres som Pallassos Sense Fronteres de Tiana.
Som el Moi, l’Uri, el Maus, el Lluc, l’Skate i el Denguito.
Estem molt contents d’estar al balcó de la Casa del Poble, representant Pallassos Sense Fronteres. No és la primera vegada que aquest Ajuntament col·labora amb nosaltres.
L’any 2022 vam signar un conveni per celebrar el Dia de la Infància i l’Adolescència, on els pallassos vam fer xerrades pels instituts i escoles del poble per sensibilitzar i explicar la nostra tasca. La solidaritat i la cooperació internacional no són només paraules boniques, també són fets i per això avui estem molt agraïts de tornar a ser aquí.
Gràcies per haver-nos convidat i per haver confiat en uns pallassos per fer el pregó de la Festa Major de Sant Cebrià. Sou molt valents i una mica… o potser molt, inconscients…
No totes les autoritats s’atreveixen a donar veu als pallassos i no gaires balcons dels ajuntaments mantenen, encara avui, la pancarta del No a la Guerra.
Pallassos i guerra. Dues paraules teòricament allunyades i contradictòries, però que en el cas de Pallassos Sense Fronteres estan íntimament relacionades.
L’any 1992 el pallasso Tortell Poltrona va rebre una trucada d’una escola de Barcelona i li van proposar de portar el seu espectacle a la guerra dels Balcans, per anar a actuar davant dels infants que vivien en els camps de refugiats.
El Tortell va dir que sí, perquè els pallassos diem que sí, i el 26 de febrer del 1993, amb la seva família i altres artistes, van realitzar la primera actuació en un camp de refugiats de Croàcia.
Famílies enfrontades per la guerra van riure juntes, convertint el riure en un cant a l’amor i un camí per a la pau. En aquell moment va néixer Pallassos Sense Fronteres.
Ja fa més de 30 anys que viatgem per tot el món per donar suport emocional a la infància i a la població refugiada, víctima dels conflictes bèl·lics i dels desastres naturals.
I ho fem portant el riure com a arma de construcció massiva, perquè el riure no té fronteres.
Tothom té dret a riure. Tothom té dret a la felicitat, a la llibertat i a viure en condicions dignes. Tots riem i tots plorem, tots ens emocionem i tots necessitem el riure per viure. Som iguals i som diferents, la diferència ens apropa i ens fa millors persones. Diuen que el riure és la distància més curta entre dues persones.
Si som capaços de riure amb les mateixes coses també hauríem de ser capaços d’entendre’ns i relacionar-nos amb amor i respecte.
El riure és, sens dubte, un bon camí per aconseguir la pau. Des de Pallassos Sense Fronteres creiem que un altre món és possible i per això seguim viatjant amb les sabates de pallasso i el nas vermell.
El nostre objectiu com a organització és desaparèixer.
Voldríem no haver d’enviar més pallassos pel món, però malauradament estem lluny d’aquest propòsit.
La ultradreta avança, el racisme i les fronteres no paren de créixer, la injustícia s’estén per tot arreu, la maldat i l’egoisme semblen no tenir final…
Però quan viatgem amb pallassos als camps de refugiats trobem una altra cosa. Trobem agraïment, solidaritat i bondat, trobem humanitat i molta dignitat. Sempre rebem molt més del que donem i això ens dona esperança.
Avui encetem la Festa Major a Tiana. És moment per celebrar, però no volem oblidar els infants dels camps de refugiats, perquè ells són els veritables protagonistes de la tasca de Pallassos Sense Fronteres.
No volem oblidar tots els somriures compartits en cada actuació, no volem deixar de sentir l’emoció de cada instant, les mirades agraïdes i les abraçades sinceres després de cada espectacle.
Les persones refugiades no són números, són persones com nosaltres amb drets, família i somnis per complir.
No oblidem tampoc els assassinats a les minories ètniques, ni la vulneració dels drets fonamentals de les dones i de la infància, no oblidem el genocidi a Gaza i Palestina, no oblidem les pasteres i les morts al Mediterrani, no oblidem les persones forçades a l’exili que fugen de conflictes armats o persecucions per motius de raça, religió, nacionalitat o ideologia.
Fem memòria:
A Catalunya també tenim un passat d’exili forçat i de pèrdua dels drets fonamentals per a moltes famílies
No hem de perdre la memòria històrica i, per tant, no ens hem d’oblidar de les persones refugiades de tot el món
Siguem solidaris, obrim fronteres i acollim aquells que més ho necessiten
Aquest any hem fet i ja tenim previstes noves expedicions a l’Àfrica, l’Orient Mitjà i Llatinoamèrica
Fa uns mesos el Moi va estar al Txad, i l’any passat, amb el Denguito, van compartir expedició a Etiòpia per actuar per a la població refugiada del Sudan
Ara mateix hi ha equips de pallassos actuant a Ucraïna i al Perú
I el Denguito viatjarà d’aquí a dues setmanes cap a Veneçuela per actuar per a la infància afectada pel doble terratrèmol del passat 24 de juny
Però amb Pallassos Sense Fronteres també hem dut a terme projectes en territori nacional
L’Skate ha participat en diferents programes d’actuacions en centres d’educació especial, un d’ells va ser al Centre Ocupacional Verge de l’Alegria d’aquí Tiana, que tan bona feina fa
I els Mabsutins van fer la campanya del Somriurevirus actuant per escoles d’alta complexitat durant l’epidèmia del coronavirus
Amb el Lluc vam estar l’any 2007 al Perú, després del terratrèmol de Pisco, per compartir un projecte de salut mental amb Metges Sense Fronteres
Els Mabsutins, amb el Moi, l’Uri, el Denguito i el Maus, van néixer al Líban el 2012
“Mabsut” vol dir content en àrab, i era el que cridava la gent després de cada actuació
I també hem compartit aventures a Cisjordània, Gaza, Moçambic, Jordània, Camerun, República Democràtica del Congo, Ucraïna, Grècia, Colòmbia, Mèxic…
Sempre fent costat a la població refugiada i sovint amb la col·laboració d’ACNUR.
Tiana és un poble amb tradició pallassa
N’hem tingut i en seguim tenint uns quants…
En Joan Armengol, “Juanitu”, tota la troupe de Can Boter i de l’1, 2, 3, del Pallasso, en Pau Riba, els Rhum&Cia, els DeMortimers, els Farsants, Señor Señor, els Mabsutins, els Herrerita…
I també en Marc Parrot, que va titular els seus primers discos com “Solo para locos” i “Solo para niños”…
Cada any celebrem el Dia del Circ i també la Festa dels Racons, tenim les Bambolines, el Carnestoltes, la Castanyada amb el Pakonstein, la Festa Major Petita de Sant Antoni i la Festa Major de Sant Cebrià…
I no, no hauríem de perdre la cultura i la celebració de la festa al carrer.
No ens hauríem de deixar intimidar per les queixes i les denúncies d’alguns veïns que no volen celebrar, perquè la festa és cultura, i la cultura popular és el que ens dona identitat com a poble.
Avui també volem defensar les festes del Xiringuito del Dr. Mascaró, els Descorxats, el CAU, l’Aquelarre, els Gegants, les Sardanes, Tiana Solidària, la Bandabòlit, el Cine a la Fresca, el Festival Tun Tun, els concerts al BarBar, la programació musical dels d’Acords, i la colla de Diables Trempera Nostramo, que aquest any celebren 30 anys d’existència i resistència!!
Moltes felicitats!!
I moltes gràcies també a tota la gent que forma part de les entitats culturals del poble que mantenen la festa al carrer.
Així que celebrem el que tenim, aparquem les queixes i les diferències, recuperem el diàleg, la música i els balls de matinada, i sortim a gaudir de la Festa Major!
Volem una Festa Sense Fronteres, per a totes i per a tots, una festa de nassos, on el riure i la diversió siguin el centre de la festa. Entre tots podem crear el nostre petit univers, com deia el Juanitu, el nostre circ de Festa Major, i per això avui us portem un regal de nassos…
Ara us repartirem uns nassos que l’Ajuntament ha comprat per a vosaltres, col·laborant així amb Pallassos Sense Fronteres. Us demanem que, si voleu, us poseu el nas per rebre l’inici de la Festa Major.
Sigueu benvingudes i benvinguts a formar part de la gran família de Pallassos Sense Fronteres!
Entre tots farem possible que el riure continuï arribant als camps de refugiats. Esteu tots convidats a sentir-vos pallasses i pallassos per una estona, a connectar amb la vostra bogeria i a sentir-vos lliures per jugar sense horaris.
I també volem recordar i convidar el Trini, un altre pallasso i diable de Tiana que segur que ens mira de ben amunt amb el seu Nas Vermell i el foc ben encès… Aquesta festa és per tu, Trini!
Tots som part de la celebració de Pallassos Sense Fronteres!
VISCA TIANA!
VISCA LA FESTA MAJOR!
VISCA PALLASSOS SENSE FRONTERES!
