L’acte institucional de l’Onze de Setembre marca d’alguna manera l’inici del curs polític, ja que aplega als partits polítics i les entitats del poble al voltant de la reconvertida estàtua a Rafael Casanova (en realitat, quan els promotors del pla parcial
van regalar aquesta escultura a l’Ajuntament, s’anomenava “La dona al vent”; només és un apunt històric…).
Primer cal felicitar a l’equip de Govern per l’èxit de l’acte; només potser caldria afinar en el reconeixement que a Tiana hi ha dues corals… Pel que fa al temps, molt amenaçador, es va comportar relativament bé. No s’entén l’absència d’alguns partits
polítics, sobretot la d’ERC, sense cap mena de justificació. En quant als discursos, més o menys l’esperat. Declaracions enceses d’alguns que any rere any semblen convençuts que tenim la revolució a tocar, però que tot queda en paraules. Es va parlar molt de la llengua, i amb raó; en canvi, poc del fet que els treballadors hagin de continuar treballant 40 hores pel vot incomprensible d’alguns que estan junts; llengua i treball eren dos temes d’actualitat aquest 11 de setembre.
L’absència d’ERC i PP malmet el caràcter unitari que ha tingut l’acte els darrers anys.
Els Socialistes ens vàrem reafirmar que per nosaltres Catalunya és una nació (per cultura, territori, història, llengua, etc.) però que segurament discrepem en com organitzar-nos com estat i, sobretot, el camí per fer-ho. En tot cas, cal remarcar que cadascú pugui dir la seva en un clima de respecte, més enllà dels aplaudiments. Ara comença un curs polític que ve carregat de novetats, amb el 2027 cada cop més a prop.
Partit dels Socialistes de Catalunya