Inici > Actualitat > ENTITAT | Visigòdia. 25 anys difonent segles de música

L’11 de setembre del 96, coincidint amb el llançament de Ràdio Tiana, va néixer l’embrió del que acabaria sent el Tiana Antica, el festival de música antiga de Tiana. En Llorenç Blasi formava part del consell que planificava els continguts que s’emetrien a l’emissora i va recórrer a Xavier Domínguez per explorar propostes. En Xavier li va suggerir fer un programa de música antiga i la idea va triomfar.

A força de fer ràdio, tots dos —sota el paraigua del programa Visigòdia— van atrevir-se a anar a fer un pas més i organitzar un concert a Tiana: “Vam veure interessant portar al directe el que emetíem a la ràdio”. I l’acollida va ser tan bona que el producte es va anar fent gran: primer, amb un concert de primavera i un d’hivern; i després, en un únic festival, més potent, on concentraven esforços.

Ara, aquest festival arriba als 25 anys. I ho fa havent fet de bressol de grups i intèrprets que, en el seu moment tot just començaven i eren poc coneguts, però que ara mateix són referència internacional. “Ens fa gràcia pensar que, per a molts, el festival ha estat una manera de projectar-se al món”. 

En aquest quart de segle, el Tiana Antica ha anat arrelat al poble. Amb el Forn Aixelà, han creat el Visigodí, el dolç del festival inspirat en una recepta del Llibre de totes maneres de confits, inclòs al Llibre de Sent Soví, del segle XIV. Destaquen també que els comerços sempre s’han implicat en la difusió del festival. Un altre tret diferencial dels inicis del festival era l’ermita de l’Alegria, que, gràcies als concerts de música antiga, s’obria més durant l’any i és un escenari que els agradaria recuperar en el futur: “És ideal”.

Per aquest 25è aniversari, Visigòdia prepara un festival de cinc concerts, entre el 6 i el 8 de juny, entre els quals destaca l’audició a la residència Sant Cebrià per acostar la música antiga a les persones usuàries.

A partir d’aquí, el desig de Visigòdia per als pròxims anys és clar: “Que hi hagi continuïtat, que les administracions no se’n cansin i que hi hagi pressupost. Perquè la cultura s’ha de pagar”.

Ves al contingut