Començar dient que trobem totalment justificades les queixes i les reivindicacions pel dret al descans dels veïns dels voltants del Parc del Dr. Mascaró, les quals es basen principalment a reduir els actes festius al parc, especialment, i sobretot, els nocturns. Parlem de veïns, ciutadans, que no estan en contra del fet que s’hi celebrin actes festius ni en contra de cap entitat en particular, sinó simplement poder compaginar un dret tan bàsic com és el del descans amb les activitats lúdiques i culturals que s’hi fan a pocs metres dels seus habitatges.
Per altra banda, tenim als Descorxats, entitat juvenil que organitza diversos d’aquests actes i que simplement el que podem dir d’aquesta entitat és que si no existís l’hauríem de crear, ja que la funció que fan en aglutinar un bon nombre de joves del poble per a organitzar actes festius que no són només per ells, però que hi gaudeix públic de totes les edats i condicions, és indispensable per anar creant teixit social, fer comunitat, en definitiva, contribuir a fer que Tiana continuï mantenint l’essència de poble.
Ara farà un any que va sorgir la polèmica entre veïns i ajuntament (que no entitats) i vàrem veure com començava un procés negociador entre les parts i una promesa per part de l’alcalde Isaac Salvatierra en reduir el nombre d’activitats i mantenir als veïns informats sobre tot el que s’organitzaria en el parc del Dr. Mascaró.
Però tot aquest esforç negociador entre veïns i entitats va saltar pels aires el passat 5 d’abril amb motiu del Vermut Floral i vàrem poder ser testimonis de com el conflicte social, entre veïns i entitat, entre conciutadans en definitiva, havia tornat, passant d’un ambient conciliador gràcies a les negociacions que es duien a terme al confrontament i la tornada a la crispació social. I això només s’explica per una sola i senzilla raó: la incapacitat manifesta per part de l’alcalde de gestionar allò que té encomanat a fer, el Poble de Tiana.
I com pot haver passat això si les negociacions havien arribat al punt en què només hi havia un acte o activitat de diferència entre ambdues postures i a més el Vermut Floral és una activitat diürna, on Descorxats va fer l’esforç d’avançar l’horari de cloenda, que els altaveus estaven tots dirigits al parc per evitar l’exposició directa als edificis del voltant, es va escollir un cantant acústic (que, per cert, ho feien molt bé), que ja tenim lavabos en els actes… llavors, què va passar exactament?
Doncs que l’alcalde va enganyar als veïns prometent-los que sempre serien informats de totes les activitats al parc i que aquest any el vermut floral no es faria allà. La realitat? Que no els va avisar i finalment es va fer el Vermut Floral al parc del doctor Mascaró. I això va provocar lògicament l’enuig dels veïns que varen tornar a col·locar una pancarta i als joves s’els va explicar des del govern que la pancarta era contra ells. Resultat? Un altre conflicte social, més crispació, provocada per la mala gestió del sr.Salvatierra.