El tramvia de Montgat a Tiana
L’any 1916 s’inaugura el tramvia Tiana-Montgat. L’1 de novembre es va posar en marxa el servei que unia les dues poblacions i acostava els tianencs al ferrocarril. L’útilitzaven sobretot tianencs que anaven a treballar a les fàbriques de Montgat i els estiuejants per pujar del ferrocarril fins a Tiana. L’any 1955 va deixar de circular. Actualment el vagó número 2 del tramvia està restaurat i exposat a l’Avinguda Isaac Albéniz.
La pel·lícula del tramvia
Es va rodar l’estiu del 1917 per iniciativa de l’aleshores alcalde, Joan Garí, que també era un dels promotors del tramvia que permetia als veïns moure’s fins a Montgat. La pel·lícula va ser tota una sensació en el seu moment: es projectava al Cine Tiana després de les sessions per aclamació popular. Però, amb el pas de les dècades, es va anar perdent i corria el risc de desaparèixer per sempre.
La Filmoteca de Catalunya guardava l’original, cedida per Mercedes Garí -neta de l’exalcalde-, però no va ser fins que l’historiador Josep Maria Toffoli va portar-los una altra versió quan van decidir, amb l’Ajuntament, iniciar la restauració. La versió de Toffoli estava en molt mal estat, però va servir a les restauradores per esbrinar l’ordre de les seqüències del reportatge. Ddes de la Filmoteca constaten que el 95% del material d’aquella època s’ha perdut. No és el cas del film del tramvia, titulat Excursió Tiana-Montgat, que s’ha pogut digitalitzar amb la idea que l’Ajuntament l’ensenyi als veïns.
La Filmoteca de Catalunya ha fet un duplicat de la pel·lícula en suport de polièster, un plàstic molt més segur que el nitrat de cel·lulosa de l’original. El nitrat és susceptible a patir dany; el polièster n’assegura la preservació més de 500 anys.
Rosa Cardona, de la Filmoteca, destaca que “aquesta mena de films eren habituals en l’època: els empresaris les encarregaven a les productores que tenien la maquinària per fer-les”. Tenien una finalitat empresarial, però, ara, serveixen per rememorar el paisatge de l’època. El cas és que la majoria de films de fa cent anys s’han perdut perquè el material s’ha degradat i, de fet, hauria passat el mateix amb la de Tiana: “Són pel·lícules prioritàries per la Filmoteca perquè, si no s’hi actua, continuaran degradant-se i s’acabaran perdent”.
La pel·lícula restaurada es va veure per primer cop la Festa Major del 2023 amb la banda sonora original de Josep Mas, Kitflus, que va compondre expressament pel film la música tal com es feia antigament. Més de 500 persones van veure l’estrena a la Sala Albéniz.
La història
Tiana ja tenia la seva carretera des de l’any 1907, i el 1913 arribava l’electricitat a Tiana, cosa que va permetre col·locar enllumenat elèctric als carrers de Tiana, i substituir els vells fanals de petroli que des de l’any 1882 il·luminaven tènuement els carrers.
Amb la carretera i l’electricitat a Tiana, l’alcalde de Tiana, Joan Garí, va poder tirar endavant un ambiciós projecte per a Tiana, un tramvia que enllacés Tiana amb l’estació de Montgat. El tramvia es va inaugurar el 1916 i Joan Garí va ser nomenat fill predilecte de Tiana (únic fill predilecte en la història de Tiana).
El tramvia permetia als obrers desplaçar-se a les fàbriques de Montgat i Badalona, i connectava Tiana amb l’estació i la platja de Montgat. Per a aquest ambiciós projecte, Joan Garí va comptar amb la col·laboració de diversos propietaris i veïns de Tiana que, si bé, per una banda, van veure millorades les seves comunicacions, per una altra banda, van veure revalorades les seves propietats quan Tiana va millorar el seu enllaç amb Montgat i Barcelona.
L’aparició del tramvia va suposar la desaparició immediata de la tartana Lo Peral, que durant molts anys havia fet la mateixa funció. El tramvia va desaparèixer de quasi quaranta anys de servei definitivament i va quedar en el record de tots els tianencs com a un fort símbol de la vila.
El servei
El temps del trajecte era de 15 minuts a la baixada (Tiana-Montgat) i 20 a la pujada. El preu del viatge era de 40 cèntims pel trajecte Montgat-Tiana i de 30 cèntims pel recorregut invers. Hi havia altres tarifes de 10 i 20 cèntims per a recorreguts intermedis i abonaments de 25 viatges per 8,75 pessetes per a la pujada i 6,25 pessetes per a la baixada.
L’horari era bastant irregular. Originàriament, el projecte preveia que el tramvia enllacés amb els 25 trens diaris en direcció a Barcelona i altres 25 en direcció a Mataró que paraven a l’estació de Montgat, amb una freqüència aproximada de 30 minuts. Però a la pràctica van veure que amb uns 14 i 15 viatges a l’hivern i 18 i 19 a l’estiu era suficient per a les necessitats dels usuaris.
El servei començava a les 7 del matí i finalitzava a dos quarts de deu del vespre. Quatre viatges coincidien amb els horaris d’entrada i sortida de les fàbriques. El servei es feia amb dos cotxes que es creuaven a mitja línia, que era de via única.
Hi havia tres cotxes motors (1-3) i un remolc (R-4). Al llarg de la seva vida activa, els tramvies a penes van patir reformes. Els anys de la postguerra van ser especialiment durs pel tramvia. Tant els cotxes com la línia es van anar desgastant amb els anys de servei sense pràcticament fer-hi manteniment. I això va provocar que a mitjans dels anys cinquanta només el cotxe 2 estigués en condicions de circular.
El servei es feia amb dificultats. Donat que la companyia estava descapitalitzada, es va posar a la venda. La va comprar l’empresa de Mataró Casas el 1945. Aquesta empresa explotava diverses línies d’autocar que unien poblacions del Maresme amb Barcelona. Amb la nova entrada de capital el servei va millorar una mica, però de nou la línia va generar pèrdues. A més, els accidents eren freqüents per les males condicions de les vies. Van fer un estudi de viabilitat que els va recomanar la reconversió de la concessió de tramvia en una altra d’autobús. Finalment, el 30 de setembre de 1955 la línia es va clausurar.
La restauració
El 27 de novembre del 2016 es va inaugurar el tramvia restaurat. És la segona restauració després d’una primera recuperació l’any 1996. El tramvia és tronar a arranjar amb voluntaris i es busca una ubicació més segura i cèntrica. El vagó número 2 del que havia estat el tramvia de Tiana es va recuperar l’any 1992 a Masquefa i es va traslladar a Tiana per poder-lo restaurar.
Joan Garí
(Tiana, 1873 – 1939)
Joan Garí i Botey va ser nomenat alcalde el 1909, càrrec que exerceix fins el 1920. Porta l’electricitat a Tiana, idea i posa en marxa el tramvia i construeix la carretera des de l’avinguda Isaac Albéniz fins a la Conreria. L’any 1916 és proclamat fill predilecte de Tiana i el 1920 rep un homenatge amb motiu dels 10 anys al capdavant de l’alcaldia. Un dels projectes que no va poder dur a terme va ser un funicular aeri entre Can Marí i el Turó d’en Reig.
