El creixement urbanístic de finals del segle XX preveia convertir Tiana en un poble gran d’entre 14.000 i 15.000 habitants. El planejament del 1976 defineix un poble estrictament residencial. A principis dels anys 2000 un acord històric entre els partits del govern i l’oposició rebaixen el sostre fins a 10.000 habitants i protegeix tot l’entorn de l’Alegria. Son els anys de desplegament urbanístic més intensos. El poble creix a un ritme més ràpid del que ho fan els serveis. Però tot i així es va dibuixant la Tiana del futur amb els equipaments culturals, educatius i esportius. També els sanitaris, que ara si han quedat petits i d’aquí la idoneïtat per fer un CAP, pendent només ara, dels pressupostos 2025 de la Generalitat. La mobilitat de fa 20 anys es resolt en aquell moment, però no hi ha una actualització ni planificació de com ha de ser la Tiana del futur per als vianants i pels cotxes. En part, pendent del desenvolupament urbanístic de Vessants II i can Matas, que havia d’aportar més vehicles. El camí dels francesos, el camí d’Alt d’Alella i Vessants faciliten la mobilitat per la corona exterior, però deixen pendent un cul de sac: la Ciutadella. Queda pendent tot el centre. Com ens movem? A peu i en cotxe. On aparquem?
L’altre gran repte oblidat per tots: el comerç. Els plans parcials es desenvolupen sense locals. I el transport, que si que es millora a Tiana a finals dels 90, coincideix amb l’obertura de grans superfícies fora del poble. Cap govern sap o pot afrontar aquest repte. El comerç vertebra i fa poble. Crea comunitat i prosperitat. I és un element clau per al desenvolupament dels municipis.
El poble va créixer a més velocitat que els serveis i que el múscul de l’administració local. Ara som hereus d’una manca d’actualització d’alguns serveis bàsics i de la manca de planificació o visió dels darrers 10 anys per avançar cap a una transformació sostenible que doni resposta a totes les necessitats de la població i faci un poble més amable per a les persones. Estem davant una nova transformació similar a la de finals dels anys 90 on tot estava per fer. Ara cal fer un salt endavant.
El gran repte, però, és fer comunitat. Que totes aquelles persones que han vingut a viure a Tiana perquè és el poble que han triat hi trobin les necessitats cobertes i facin el poble viu, que evitin el poble dormitori de la planificació del 1976. Per això cal un nou acord històric. Fent junts un poble millor, on tothom hi pugui viure i amb tots els serveis. Escoltant tothom, sí. Escoltant i parlant amb rigor i respecte. Aprofitem aquest moment d’estabilitat per tirar endavant entre tots polítiques públiques que tinguin com a prioritat l’interès general, les persones al centre, i que facin de Tiana un poble millor.