A la Maria Àngels, quan va començar a perdre la memòria, un metge de l’Hospital Clínic li va demanar: “Vostè quines activitats fa?”. I va respondre: “Jugo el bridge”. Han passat anys, però encara recorda la rèplica del metge: “No cal que faci res més”. Ella i en Josep Maria són els usuaris de la Llar de les Persones Grans que fa més temps que hi juguen, i n’han ensenyat a molts companys. Cada dimarts al matí i els divendres a la tarda els fan classes.
Tots dos destaquen que és una activitat molt beneficiosa perquè “treballa la memòria, però sobretot la lògica” i apunten que “per més anys que hi juguis, sempre aprens coses noves!”. En una altra taula de la sala, diverses usuàries participen en el taller de memòria, una de les activitats setmanals més exitoses de la Llar de les Persones Grans. Es fa gairebé cada dia i és un taller adaptat a molts nivells. Hi ha usuaris que fan sumes i restes, altres s’animen amb les sopes de lletres, també es fan lectures o es plantegen problemes en què cal exercitar la ment per trobar la solució. “A casa no es toca res, mires la televisió, t’empasses tot el que hi expliquen i no pot ser. Cal sortir de les pantalles. Aquí, als tallers, vens i entre tots ens ajudem a mantenir la ment activa”, explica la Maria Àngels.
Havent dinat, la Llar torna a ser un punt de trobada. En una taula, una desena de dones juguen a cartes. La Maria explica que ve a buscar companyia i entreteniment: “Qui viu sol tot el dia, o parla amb les parets, o ve aquí a relacionar-se”. Una companya de taula la replica: “Ep, i qui no viu sol també, que molts cops també va bé desconnectar”. La Luisa, una altra de les jugadores de la taula, explica que sempre es troba amb la mateixa colla i que li serveix per distreure’s i airejar-se.
A l’altra banda de la sala, la Carme recorda, a mitja partida de dòmino, que ella va néixer i créixer a l’edifici on són. Abans que es convertís en la Llar de les Persones Grans, la seva família hi va viure i la Carme s’hi va estar fins que es va casar. Tota la vida ha estat un cul inquiet: “He fet moltes coses a Tiana, i ara aquí també. I amb el dòmino m’ho passo sempre molt bé perquè és important per fer anar el cap”. A més, la casualitat que la Llar de Persones Grans sigui al punt exacte on ella va fer-se gran és “un cicle de la vida molt bonic d’explicar”.
75 usuaris nous en només un any
Un dia a la Llar de les Persones Grans comença a les 9 del matí i acaba a quarts de 10 del vespre. La Lourdes Llosas, la presidenta de l’entitat, explica que en els últims anys han crescut molt en nombre d’activitats, i també en persones que s’hi acosten en algun moment de la setmana.
“Hi ha 300 persones que fan alguna cosa o altra”, explica, mentre presumeix d’un horari setmanal que l’enorgulleix. Fan informàtica, català, patchwork, sardanes, chi kung, sevillanes, bingo… I fins i tot programen sortides al teatre i excursions. I tot en un edifici colossal, ple d’espais adaptats a la realitat de l’entitat. Aquesta activitat constant i el boca-orella entre els usuaris fa que l’entitat creixi sense aturador: “Cada setmana solem tenir dues o tres persones noves; l’any passat vam comptar-ne 75 a final de curs”. I res no fa pensar en un canvi de tendència en el futur.