El projecte de Govern denominat “Nou Casal” ha esdevingut un tema de conversa al poble tant a nivell de carrer com en xarxes socials, moltes coses s’han dit i creiem oportú aprofitar aquestes línies per aportar una sèrie de dades i fets per a ajudar a la millor comprensió de l’assumpte.
Antecedents,
L’anterior licitador va gestionar el servei per més de 20 anys, des del 2013 sense licitació. Pel que fa al període 2013-2019 amb el govern del PSC hauríem de recordar primer les paraules del mateix Isaac Salvatierra en Ple municipal parlant de les obres de la cuina on deia que era “un fet indispensable per a poder fer una licitació per als requisits de Sanitat”. Així, en aquell període no es va poder afrontar la despesa pel simple fet que es van trobar amb un ajuntament en una situació econòmica crítica, la despesa no es podia afrontar o hi havia altres prioritats de despesa. Amb posterioritat, en el 2019 va entrar el govern d’ERC i és ben sabut pels socis de govern de llavors i pels mateixos treballadors municipals que la licitació del servei del bar-restaurant del Casal era una prioritat, però com podem recordar pocs mesos després vàrem entrar en Pandèmia i més tard ens van fer una moció de censura.
Amb l’entrada del nou govern l’antic licitador anuncia la seva intenció de jubilar-se i és el mateix govern que demana que ajorni uns mesos la seva decisió per tal de poder preparar la licitació.
El procés de licitació va ser polèmic des del principi, ja que ningú de l’oposició entenia ni podia estar d’acord a rebaixar el cànon a pagar quasi a la meitat quan el consistori estava fent una inversió i pels criteris subjectius que tenien molt de pes a l’hora d’avaluar les ofertes i que es deixaven al criteri d’un comitè d’experts, comitè que el Ple com a òrgan de contractació no només no havia aprovat sinó que desconeixia com havia estat el procés per la seva selecció o els seus coneixements en l’objecte de licitació. A més introduïa el concepte que el Casal “havia de respirar cultura” i que el licitador havia de dinamitzar culturalment els espais annexos (Sala Albéniz, Sala d’exposicions…) que no enteníem o no ens van saber explicar bé.
El 9 de gener del 2024, un dels licitadors presenta recurs argumentant que el comitè d’experts no va ser correctament escollit (com l’oposició reclamava) i que les seves valoracions no eren acurades o no tenien sentit (us convidem a buscar-les perquè podeu fer la vostra pròpia valoració).
La resolució del recurs no es va formalitzar fins 2 mesos després sota l’argument que no era un comitè d’experts sinó tècnics externs consultats (?¿) amb els únics vots a favor de Junts x Tiana.
Ara, gairebé 2 mesos després de la seva reobertura, nosaltres continuem sense saber d’on va sortir el comitè d’experts ni entendre el concepte del govern de Junts x Tiana de “Nou Casal”, no hem vist el tan anunciat projecte “el dimecres dinem el Casal” ni tampoc que s’estigui donant l’oferta gastronòmica que ha fet guanyador al licitador ni podem intuir que el Casal actualment respiri cultura més enllà del propi ambient que puguin desprendre les mateixes instal·lacions o la sala Albéniz.