En Jaume va obrir el seu restaurant, L’Avi Mingo, el 10 de maig del 1984. I, per tant, acaba de celebrar-ne els 40 anys. Fa quatre dècades, va decidir obrir un restaurant perquè la gastronomia sempre l’havia apassionat i perquè el seu pare, en Mingo, sempre havia volgut obrir-ne un: “Es va fer gran i ja no va poder, però jo vaig decidir fer-li aquest homenatge, i d’una de les coses que estic més content és que ho va poder veure, perquè vaig obrir el 84 i ell va morir al cap d’un any”.
Abans, l’espai que ara ocupa el restaurant, era un bar de poble que ja era tota una referència a Tiana. “El bar era un aspecte que jo no volia perdre i, per això, vaig fer la divisòria entre un espai de bar i un altre de restaurant”. A l’altra banda, la del restaurant, hi va crear un ambient típic de muntanya, amb llar de foc i estovalles de quadres: “A tothom li va semblar molt acollidor i encara ara hi ha gent que ens ho diu. Jo ho vaig aplicar perquè des d’un primer moment hem treballat la cuina tradicional, la de tota la vida, i la decoració hi encaixava a la perfecció”.
Un negoci familiar
El 84 el Jaume va obrir el restaurant amb la seva dona, que ha portat la batuta de la cuina des del primer dia: “És una gran cuinera, ningú li ha ensenyat res, mai ha anat a classe, tot ho ha après sola i ha anat creant plats deliciosos”. A ell també li agrada moure’s entre fogons i, de fet, un dels plats més coneguts entre la clientela és la seva trencadissa d’ous i patates.
I aquest ambient familiar s’ha contagiat a les generacions que han vingut darrere. Una de les filles del Jaume, la Sandra, també és a la cuina des de fa anys i agafarà el testimoni de la mare. L’altra, la Cristina, és a la sala. I els altres dos fills, en Jaume i en Mingo —que porta el nom de l’avi— també han ajudat en moments puntuals en què han calgut més mans.
La celebració dels 40
Aquest maig han celebrat l’aniversari. El 10 de maig van oferir cava a tots els clients que van passar pel restaurant. Alguns no van poder ser-hi aquell dia perquè era entre setmana, però sí que van acostar-s’hi el cap de setmana. “En tots aquests anys, els clients s’han convertit en amics, perquè són fidels i hi acabes establint un vincle”, explica, emocionat, el Jaume. I és que el restaurant va començar com un projecte de família, i aquesta família s’ha anat fent gran, tant la que serveix els plats com la que s’ha format amb els comensals.