Fa 600 anys, els pagesos de la Cartoixa ja conreaven blat, mestall, ordi, civada i espelta, i duien el gra als molins fariners de can Vilà i can Roca. Al voltant del monestir, tot era vinya, i la Cartoixa tenia el seu propi celler.
Després, van venir els tarongers, els llimoners, les oliveres i llegums de tota mena. I, fa un segle, van començar a aparèixer camps de flors i hivernacles amb plantes ornamentals. En temps de la República, bullien d’activitat el sindicat agrícola La Justícia i la cooperativa obrera La Germanor que, més tard, amb el franquisme, van esdevenir la Cooperativa Agropecuària, llavor del sindicat actual.
Tiana té una llarga tradició pagesa, que arriba fins a les explotacions agrícoles d’avui, modernes, respectuoses amb el medi i compromeses amb el territori. Amb idees, projectes i futur, però també amb maldecaps, entrebancs i reptes, que malden per superar. Fa 40 anys, a Tiana, hi havia 64 explotacions agrícoles, i ara tot just en són 20.
Ara, l’Ajuntament els dedica la Festa Major de Sant Cebrià d’enguany i, per això, per primera vegada a la història, els pregoners seran els pagesos i masovers de Tiana. Com el Jordi Piera, tercera generació d’una família d’agricultors. L’avi va començar amb un hort i va acabar fundant Cultius Tiana, una explotació especialitzada en la planta de test, que anava a vendre a les Rambles. El pare va tenir la visió que “o anava tothom de bracet o el sector no tenia futur”, i l’any 1981, va crear una cooperativa, Corma, que ara és la principal comercialitzadora de plantes de l’estat.
El Jordi fa 24 anys que treballa al negoci familiar, i n’està “molt orgullós”: “és rendible, i això ja és molt”. Però també és conscient dels problemes: “no és fàcil, perquè cada cop hi ha més pressió de la gran ciutat, tot som petites explotacions, i és difícil guanyar-s’hi la vida”.
Pesen molt les polítiques que imposen més papers i més normes. “I, a sobre, hem de competir amb països on no s’exigeixen tantes coses”, diu Quim Nolis. Fill d’un pagès que cultivava verdures, ell s’ha acabat dedicant a la planta ornamental. Fa ponsèties, geranis, ciclàmens i pensaments a l’hivern, i fresons i tomaqueres quan arriba el bon temps. Ha patit molt les restriccions d’aigua per la sequera, que també afecta els clients: “si no poden regar el jardí, no compren plantes”. Per això, com que “qualsevol pare vol el millor per als seus fills”, no vol que la seva filla continuï l’explotació familiar: “soc la segona generació i l’última”. “La feina del pagès és molt dura; en ple hivern, ve una nevada, t’enfonsa l’hivernacle i ja ho has perdut tot”, diu.
L’Abel Gel va haver de deixar el cultiu familiar precisament per culpa d’un temporal. És fill i net de pagesos masovers de Tiana. El seu avi plantava blat i verdures, i el seu pare es va jubilar com a pagès. Però ell hi va haver de renunciar quan una ratxa de mal temps ho va destrossar tot: “Va ser traumàtic desvincular-me de la terra”, recorda. Potser per això, va estudiar Ciències Ambientals, i ha estat jardiner i arboricultor. Ara somia comprar un tros de terra, i fer-hi un projecte “autosostenible”: “s’ha de lluitar i donar valor al producte de proximitat”.
És el que fa Carlos Mulero als Horts de l’Alegria. “Tenim una horta de petita escala biointensiva: això vol dir producció variada i diversificada durant tot l’any, amb molta varietat de cultius en poca superfície”. Ell va aprendre l’ofici a França, i fa tres anys es va incorporar al projecte de ca l’Andreu, amb el Francesc Giró i la seva filla Alba. “En aquest temps, hem aconseguit una rebuda i una comercialització espectacular”, diu. Venen les verdures i les hortalisses que conreen en una botiga pròpia, on els clients poden parlar directament amb els pagesos.
I, des fa un temps, també fan cistelles de productes que es paguen per avançat: “d’aquest sistema, que funciona molt a altres països, com a França o al Canadà, se’n diu agricultura sostinguda per la comunitat, i és molt interessant: ens permet a nosaltres finançar el negoci i els clients tenen la garantia que rebran cada setmana una cistella amb productes de qualitat”. “Tenim tres pilars: guanyar-nos la vida dignament, oferir alimentació ecològica i saludable, i produir verdures que siguin accessibles per a la gent d’aquí”, I assegura que el resultat és bo: “ho estem aconseg
uint: tot el que produïm es ven a un radi màxim de 9 quilòmetres”.