Un any més hem gaudit d’una Festa Major de Sant Cebrià que ha coincidit amb la tornada a la “normalitat” després d’una pandèmia que ha segrestat uns mesos importants de la nostra vida.
El disseny del cartell per l’equip format per la Natàlia Blasco i el Ferran Gost va plasmar el que sería una festa diferent. Inclusiva, intergeneracional i amb arrels tradicionals de la nostra vila.
La Descorxada i el concurs de paelles van donar el tret de sortida de les activitats de la Festa Major amb un èxit rotund de participació.
El pregó, a càrrec de la Teresa París, va ser una barreja entre vivències i reivindicacions desgranant imatges viscudes i en què tots i totes ens vam reconèixer. Després va ser el torn de l’imaginari popular amb la designació del capgròs de l’any i els balls de foc dels diables, la colla gegantera i de l’agrupació amics de la sardana.
Impactant i commovedor va ser el pregó infantil a càrrec de la Verónika Boiaryntseva. Una nena d’Ucraïna que fa cinc mesos que viu a Tiana amb la seva mare. Des d’aquí aprofitem per continuar dient “NO A LA GUERRA”.
Els concerts des del dijous fins al dissabte a la nit van ser tot un èxit on grans i petits van poder gaudir dels grups i artistes programats.
Pel que fa a l’àmbit esportiu englobat dins la Festa Major, l’Enrucada va ser un ple absolut de participants i és un fet que és una cursa de trail de referència. “L’ànima mater”, l’Skate i el seu equip, any rer any se superen dissenyar un circuit desafiant i divertit.
Segur que ens deixem moltes coses a comentar, però en general valorem la Festa Major molt positivament encara que van faltar dues activitats que ben segur es recuperaran, com la mongetada popular i el tobogan d’aigua.
Per acabar, els i les socialistes volem agrair i felicitar a la Comissió de Festes, a tot el personal de l’aAuntament, a totes les persones voluntàries, a les entitats, als Serveis Municipals i a totes aquelles persones que han contribuït a fer possible l’organització i desenvolupament del programa. Des del sentiment, des de l’amor per la nostra tradició, per les petites coses, aquelles que ens acompanyen, des del respecte per allò que estimem, des de l’alegria d’unes jornades que ens han tret de la rutina. Des de la nostra visió de com són o han de ser les coses, vivim el nostre poble i gaudim d’ell.