Inici > Serveis > Vida sostenible > Els arbres de Tiana

L’any 2025 s’han invertit 50.000 euros dels pressupostos participatius en  plantar arbres on ara hi havia soques mortes o escocells buits.

Totes les formes de convivència s’han de cuidar: la de les persones amb els arbres, també. Tiana s’encamina a fer-ho ara: vol ser un poble que estima i que respecta els arbres, com a patrimoni històric, com a llegat dels nostres avantpassats, com a és-sers vius i com a elements del paisatge urbà en contacte amb el veïnat. “L’arbrat viari es relaciona amb els humans, i s’ha de tractar diferent de l’arbrat salvatge”, resumeix Jordi Mercadé, que conjuntament amb Anna Guitart fa d’assessor de l’Ajuntament de Tiana en matèria d’arbrat. És natural que sigui així: no esporguem els arbres dels boscos i, en canvi, sí que esporguem els arbres urbans. “Perquè hem de tenir en compte que els arbres regulen el CO2 a les ciutats, fan ombra i ens ajuden a contenir la calor, però també poden provocar molèsties, impedir el pas en zones estretes o fer-nos relliscar”, diu l’expert. 

Al novembre comença la poda, que serveix per millorar la convivència dels arbres i els humans

Cada novembre comença la campanya de poda dels arbres de Tiana. Dura fins a principis de l’any  següent. En general, els arbres s’esporguen cada quatre anys. Diu Mercadé que normalment es fan “podes de formació, per donar estructura als arbres joves, o de neteja, per retirar branques seques”. Però hi ha espècies que necessiten podes més freqüents, com les moreres —i a Tiana n’hi ha moltes—, perquè, si no, fan moltes mores, que cauen al paviment, embruten les voreres i poden arribar a fer caure algú. Al carrer Matas, la poda ajudarà a resoldre un dels problemes que poden provocar els arbres en zones urbanes: que s’arribin gairebé a ficar a les cases. Els tallaran més les branques que són a tocar de les finestres i, menys les de l’altra banda, la que cobreix la zona de passeig, per mantenir-hi l’ombra. 

L’arbrat viari es relaciona amb els humans, i s’ha de tractar diferent de l’arbrat salvatge

Quan s’han de substituir els arbres, es pensa ara a reduir les al·lèrgies —per això, els plataners es van traient— i a adaptar-los a les noves temperatures: els pollancres, per exemple, que són arbres de ribera, necessiten humitat constant, i no s’adapten al clima que tenim, cada cop més càlid i sec. Fruit dels pressupostos participatius, l’Ajuntament té ara una dotació extraordinària de 50.000 euros, que permetrà plantar més arbres a Tiana, d’espècies resistents com els liquidàm-bars i els ginkgos. “Tenim cada any una partida per mantenir l’arbrat, però això inclou els tractaments fitosanitaris i les podes, i queden pocs diners per plantar arbres nous”, explica el tècnic municipal Toni Tubau. Els diners extra d’aquest any serviran per substituir arbres malalts i per omplir alguns dels 40 escocells on només queda una soca —d’altres es taparan— o el centenar que estan buits. “Es plantaran a finals d’hivern, que és quan és òptim fer-ho, i és possible que no sobrevisquin tots”, adverteix Tubau. Però serà un primer pas per cuidar millor l’arbrat de Tiana.

El poble que cuida els arbres

Llegeix el reportatge “Arbres amb història“, de les espècies més antigues del poble. 

Lledoner a la Casa Alta
És el més gran de la seva espècie a tot el municipi de Tiana. Té una soca doble i la copa frondosa cobreix d’ombra tot el camí.
Plataner de Can Gosch
Els plataners són a les dues antigues vies d’accés al poble: la riera de Tia-na i la d’en Font, des de can Gosch, on hi ha els més monumentals, fins a can Roca.
Pollancre de Can Comas
Antigament, hi havia pollancres al curs de la riera, de can Comas fins a can Jordana. Ara només en queden dos, a tocar de la font de can Comas.
El pati de les moreres del Casal
És un dels espais més singulars i emblemàtics de Tiana. L’ombra dona frescor a la zona i el fa ideal per passar-hi l’estiu. La foto, del 1928, mostra les moreres acabades de plantar davant de la Sala Albéniz.
Clic aquí
Ves al contingut