Envelliment actiu

L’augment de l’esperança de vida està transformant l’estructura d’edats dels pobles i ciutats. A Tiana, hi viuen 1.500 persones de més de 65 anys, un 17% de la població. Un 7% té més de 75 anys. L’índex d’envelliment ha augmentat al voltant d’un 65% en els últims anys (2007-2017), segons les dades del programa Hermes, Diputació de Barcelona, (2018). El nombre de persones majors de 85 anys s’ha incrementat un 122% entre el 2007 i el 2017.

Aquesta tendència i les conseqüències sociosanitàries que se’n deriven obliguen a revisar els recursos per a la cura de les persones, i a incrementar els esforços per testar i escalar models d’intervenció social innovadors que generin les condicions per potenciar el treball en xarxa, les sinergies i l’acció integrada a nivell local entre les agències públiques, les privades i les comunitàries. Treballem per aplicar polítiques a mida a aquest canvi demogràfic, des de l’urbanisme (un poble més accessible) fins a les polítiques socials. 

El repte més important de les polítiques d’envelliment actiu és aconseguir un canvi en la manera com la societat considera les persones grans. Acceptar l’envelliment com una cosa natural i normalitzar la presència de la gent gran a les diverses esferes de la societat. Malauradament, segueix vigent l’imaginari de l’envelliment entès com a pèrdua, fragilitat i retir. Aquest imaginari comporta moltes vegades la compassió o el paternalisme, incompatible amb l’ideal de la persona gran autònoma.