Quan camines pels carrers de Tiana i algú et saluda pel nom, quan entres a una botiga i et pregunten per la família, quan el calendari s’omple d’assajos, partits i activitats culturals, saps que vius en un poble viu. No és casualitat: és el resultat de moltes decisions petites, individuals i col·lectives, que teixeixen una xarxa invisible però robusta.
Aquesta manera de viure ens fa més forts, més resilients, més feliços. No és nostàlgia: la recerca en salut pública confirma que els vincles comunitaris són un dels factors que més influeixen en el benestar de les persones.
Per això, des del govern municipal treballem en diversos fronts per enfortir aquest teixit. En l’àmbit econòmic, avancem en la futura zona d’activitat econòmica a tocar de la riera de Montalegre per generar ocupació local i reforçar els ingressos municipals, i reduir la dependència de l’IBI. També treballem en el projecte del mercat municipal per afavorir la compra local i apostem per ampliar la zona cultivada i recuperar la vinya, connectant amb la nostra tradició agrícola. Que es pugui treballar, comprar i produir a Tiana no és només una qüestió econòmica: és una qüestió de vida col·lectiva.
En l’àmbit social, el poble compta amb un teixit associatiu ric que cal cuidar i reforçar. Entitats culturals, esportives, de lleure, de solidaritat. Clubs que entrenen els nostres infants i joves, corals i grups de teatre que assagen cada setmana, centres educatius actius que enriqueixen el nostre dia a dia. També espais de trobada que trenquen l’aïllament: la llar de les persones grans, l’aula d’extensió universitària, la biblioteca o l’Espai Dioptria amb la seva sala d’estudi oberta tot l’any. I projectes que conviden a participar, com el Fòrum de Treballs de Recerca o els pressupostos participatius.
Fer comunitat no va de modes ni d’eslògans. Va de decisions quotidianes: comprar al comerç local, apuntar-se a una entitat, participar en els actes del poble, saludar els veïns. Són gestos petits que, sumats, construeixen quelcom molt gran. En un món que empeny cap a l’individualisme, on les pantalles substitueixen les converses i on la desconfiança s’escampa amb facilitat, apostar pel vincle i per no deixar ningú enrere és gairebé un acte de resistència.
Aquest 2026 serà un any de molts projectes. Continuarem sembrant allò que volem collir: un poble que es coneix, es cuida i es troba. Un poble que s’informa, que planta cara als rumors i a la desinformació, i que no accepta que li robin la confiança ni la convivència. Tiana no és un dormitori: és un poble despert.
Bon any a tothom.