Fa un parell d’anys, en un cafè d’idees entre mestres de l’institut de Tiana, va sorgir la idea de crear un espai on professorat i alumnat puguin expressar tot el que precebin en relació amb l’àmbit del feminisme i LGTBI. Així va ser com va néixer el Punt Lila a l’institut.
La coordinadora de Coeducació, Convivència i Benestar de l’institut, Maria Martínez, i l’orientadora i psicopedagoga, Helenca Almirón, van donar-lo a conèixer entre l’alumnat amb accions com la bústia lila, que servia per explicar situacions de forma anònima. El projecte es va anar fent gran i, en dos anys, s’hi han implicat més d’una cinquantena de persones: “No tothom decideix implicar-s’hi, però sí que ens coneixen i saben que existim”.
Al Punt Lila hi arriben denúncies de fets que passen a l’aula i s’intenten abordar en comunitat per trobar solucions. “És una eina que millora la convivència i el benestar de tota la comunitat”, relaten les mestres. I afegeixen que és molt transversal, ja que interpel·la els més joves i els més grans.
Una hora a la setmana
És un projecte obert a totes les persones del centre. Es reuneixen cada dimarts, una hora, i la participació a les trobades és voluntària: “Qui decideix participar sacrifica la seva mitja hora de pati i també la mitja hora de lectura posterior”. A més, a banda d’abordar situacions que passen al centre, el Punt Lila ha teixit aliances amb l’Ajuntament i ha permès que l’alumnat faci sortides —com ara al teatre, a veure l’obra Sí Sí Sí, sobre el desig i el consentiment—, participi en xerrades o s’organitzin tallers per al professorat.
Aquest curs, a més, han fet un curtmetratge, Dues vides, una ànima, que denuncia la transfòbia i posa llum a realitats invisibilitzades. Es van presentar al concurs de curtmetratges del Casal Lambda i van ser distingides amb un premi especial.
Un institut més feminista
La Maria i l’Helenca perceben que “les noves generacions cada cop estan més sensibilitzades i implicades” i asseguren que “es nota que tenen més ganes de parlar-ne i coneixen molt més els temes”.
Sobre el futur, coincideixen que l’objectiu ha de ser “que els col·lectius més vulnerables tinguin aquest espai i que hi trobin ajuda”. Però també apunten que és un projecte molt flexible, que “es va adaptant sobre la marxa a les demandes que hi ha en cada moment”.
Finalment, conclouen que “l’ideal seria que el Punt Lila no existís, perquè voldria dir que no és necessari, però mentre ho sigui hi serem, per un institut més feminista i més igualitari”.
El projecte, de fet, ja ha cridat l’atenció a altres instituts veïns, que han picat la porta de Tiana per interessar-se i aplicar-ho als seus centres.