L’òliba ha tornat a Tiana. I no ho ha fet per art de màgia, sinó gràcies a l’activisme de dos joves del poble, l’Alba Giró i en Franz Estartús, que han aconseguit que almenys una òliba es quedi a viure als horts de Ca l’Andreu.
“Ca l’Andreu era el lloc ideal per reintroduir l’òliba a Tiana”
L’òliba es va extingir fa anys a Tiana per culpa de l’acció humana. La utilització de rodenticides per acabar amb plagues de rates es va estendre per tot el poble i va ser eficaç per acabar amb les rates, però també va ser letal per a un depredador natural com l’òliba. Els rodenticides -que, de fet, ja estan prohibits a l’aire lliure- fan que la rata es dessagni i acabi morint, però traspassen el principi actiu que l’ha matat al depredador que, després, ve a menjar-se-la. El resultat és que l’òliba que es menja la rata acaba morint de la mateixa manera, enverinada. I així es van extingir de Tiana.
Units per una lluita
Ara, però, hi ha un bri d’esperança per recuperar-les. En Franz col·labora amb el grup naturalista La Bassassa, de Santa Maria de Martorelles, i feia temps que estudiava fer un projecte de reintroducció d’un rapinyaire nocturn a la zona. I a Tiana (concretament, a Ca l’Andreu), ha trobat l’escenari ideal per fer-ho.
En Franz i l’Alba es van conèixer fa uns mesos per lluitar contra un projecte que entenen que atempta contra el medi ambient. L’Alba és de Ca l’Andreu i va descobrir que molt a prop, a Can Fàbregas, el que havia de ser un petit projecte per recuperar la vinya s’estava convertint en un auditori, alçat en terreny protegit. Tots dos es van unir per buscar arguments que aturessin el projecte i, arran d’aquest contacte, en Franz va conèixer els terrenys de Ca l’Andreu i les tècniques 100% ecològiques que s’hi utilitzen: “Era el lloc ideal per fer la reintroducció”.
Calia un espai lliure de rodenticides que podien matar les òlibes. I Ca l’Andreu complia a la perfecció. Des de llavors, en Franz i l’Alba han alimentat tres cries d’òlibes amb la tècnica del hacking, és a dir, donant-los menjar mentre no són autònomes i esperant que, quan es facin grans, es quedin a la zona.
L’hora del poble
De les tres cries, almenys una s’ha quedat a Ca l’Andreu. En Franz i l’Alba ja pensen en donar continuïtat al projecte, intentant nous exercicis de hacking i afavorint la cria d’òlibes. Però alerten que no ho poden fer sols. Si ells destinen hores a la reintroducció, però els veïns continuen fent servir rodenticides, l’òliba entrarà en un camp de mines cada cop que surti de Ca l’Andreu a caçar. Per evitar-ho (i, a la vegada, combatre les plagues), hi ha alternatives com les trampes elèctriques o les sobredosis de vitamines. També maten rates, però no acaben amb depredadors en perill d’extinció com l’òliba.