“Molta gent de la gran ciutat tenia el desig de viure a Tiana”
L’Antoni farà 92 anys el 23 de novembre. Va néixer a Barcelona, però la seva família va arribar al poble quan tot just tenia un any. El primer record que té és on actualment hi ha el magatzem de l’Avi Mingo. “Devia tenir tres anys i mig, recordo que estava completament despullat, corria per allà i la meva mare m’empaitava per agafar-me. No sé per què, però sempre he tingut aquesta escena molt present”.
Futbol a la carretera
Aquella Tiana, la de la seva infància, era molt diferent de l’actual. Recorda que els nens jugaven a futbol entre can Vilaró i el Cafè de Dalt (ara, l’Avi Mingo). I també a la carretera: “Quan passava un cotxe (raro!), paràvem; i quan passava el tramvia, també”. Però “s’hi podia jugar tranquil·lament”, recalca.
En aquella època, comenta, a l’hivern es calculava que hi havia unes 1.600 persones a Tiana. A l’estiu la xifra es duplicava i s’arribava ben bé a les 3.000. Aleshores hi havia molts comerços —“molts més que ara, i tots esperàvem l’estiu perquè la clientela creixia molt”, assenyala—, però lamenta que van anar tancant perquè, des de sempre, “la tendència de la gent de Tiana ha estat la d’anar a comprar molt a fora, a Badalona, malgrat que el que hi anaven a buscar també ho trobaven aquí”.
L’efecte Badalona
I afegeix que “la connexió amb Badalona sempre ha estat perfecta”. Quan funcionava, el tramvia feia “entre 12 i 14 viatges d’anada i tornada fins a Montgat”. I allà, diu, “agafaves el 44, que et deixava a 200 metres d’on ara hi ha l’Ajuntament de Badalona”. De fet, ell va anar a escola a Badalona. Recorda que baixaven a peu i tornaven a Tiana en tramvia.
Tiana, un poble amb nom
Tot i aquesta tendència dels tianencs a fer vida a Badalona, molta gent de la gran ciutat sempre ha volgut viure a Tiana: “Tenien el desig pel que representava, per la gent benestant, ben col·locada, que hi vivia. Era una elit”, justifica.
I la millora de les carreteres que hi connecten ha afavorit al creixement de població que ha experimentat. L’Antoni apunta que “fa 50 anys ja havia sentit dir que hi hauria una carretera nova i que Tiana tindria 10.000 habitants”. Aquella projecció s’ha acabat complint: “No es parlava de l’autopista que hi ha ara, ni de bon tros, però tothom veia a venir el destí. Som a només 15 quilòmetres de Barcelona, amb un bon clima, un lloc tranquil…”.
Sobre el moment actual, l’Antoni —que sempre s’ha dedicat a la restauració— s’esgarrifa amb els preus que es troba a les cartes: “Et venen una cola a 2,80 € o un cafè a 1,80… Se’m posen els pèls de punta, i mira que no en tinc”. I recorda que, quan era jove i tenia el Cafè, “ens haurien dit de tot, menys guapos”.