Inici > Actualitat > ENTITATS I Trempera Nostramo: Unió i jovent perquè el foc no s’apagui

Fa uns mesos la colla de diables de Tiana, Trempera Nostramo, va fer un tomb. L’actual cap de colla, Gemma Arrabal, va agafar el timó de l’entitat (la primera dona a fer-ho), amb un grup de quatre de persones, per fer revifar-la. “Necessitàvem que la colla s’hi impliqués, que no fos una sola persona qui tibés del carro”, comenta. I ho han aconseguit.

Ara l’entitat té una quarantena de membres i ha pogut incorporar gent jove nova, tot i que continua sent un grup intergeneracional: “Hi ha gent de totes les edats. El més jove té 18 anys (també hi ha menors d’edat que ajuden però no toquen el foc) i el més gran ronda els 60”.

La cap de colla considera que l’entitat ha evolucionat “a poc a poc, però sense parar”. Un punt d’inflexió va ser la creació de la Draga, l’actual bèstia de la colla que va ocupar el buit que havia deixat l’anterior, en Llaunes. La Draga va ser construïda pels membres de la colla, va servir per reagrupar el grup i ara és tota una sensació al poble. La bèstia participa en tradicions de Tiana: amb els gegants, per Festa Major i, fins i tot, amb els sardanistes. També ha arribat a les escoles, on els infants n’han fet una història.

Suport a altres entitats

Els diables de Tiana també estan intentant consolidar la relació amb les altres entitats del poble. “Intentem donar suport a altres grups sempre que ens ho demanen. On falten mans, intentem ser-hi”, explica la cap de colla. 

El plat estrella del calendari dels diables és la Festa Major. Hi solen convidar colles d’altres municipis i fan “anada i tornada”, de manera que ells també visiten els municipis de les colles que reben a Tiana durant l’any.

A banda, internament, els membres de la colla van fent formacions durant tot l’any perquè la normativa del foc cada cop és més estricta. De fet, els tràmits administratius i els permisos són ara mateix el principal maldecap de l’entitat: “Cada any surten coses noves i a nivell de protocols i seguretat cada cop és tot més estricte. Cal molta organització, però ens n’anem sortint”.

Ves al contingut