Avui és un dia històric. El 28 de setembre de 1978 es va fer l’homenatge de Tiana a Lola Anglada. Es poden recuperar les fotos de l’època. S’hi veu la Lola Anglada, l’alcalde Josep París, l’Epifani de Fortuny, baró d’Esponellà, i algunes cares que es poden reconèixer, de gent que ens ha deixat i de nens que ara ja tenen més de 50 anys. En aquell acte d’avui fa 46 anys es va descobrir la placa del que des de llavors seria el carrer Lola Anglada, amb la il·lustradora present, ja gran.
El carrer Lola Anglada, que connecta el centre del poble, des del Mingo i el Verd és bo baixant, baixant pel que havia estat ca la Laieta, passant el carrer de les Flors, la biblioteca, Can Riera i arribant a la que era la casa i el taller i el jardí de l’artista, de la Lola Anglada (la seva casa i el seu jardí), per desembocar a la plaça de la Vila.
És molt bonic veure els paral·lelismes del que anem a fer avui. Amb aquesta placa que ara descobrirem i que ha fet l’artesana tianenca Pepa Benavent i que emula les plaques dels noms de carrer que també va fer l’Àlvar cap als anys 90.
I dic que també perquè l’obra pública de l’Àlvar ens embolcalla. Des dels murals de la piscina, fins als de la Sala de Plens.
El nexe entre la Lola i l’Àlvar és tant potent que la portalada de ferro forjat del Jardí Lola Anglada, quan el va adquirir l’Ajuntament i el va convertir en un jardí públic amb el nou mi·lenni, aquella tanca, també és de l’Àlvar.
Avui aquest carrer on som ara i pel qual ha calgut lluitar perquè es fes justícia, també ens condueix al taller i a la casa on va viure l’Àlvar durant molts anys.
He de dir (i faig un parèntesi) que ja hem començat a treballar en el que en un futur haurà de ser una escola de les arts. Fent que l’actual escola municipal de música i dansa s’obri a noves disciplines plàstiques, incorporant aquest nou espai municipal, que va ser l’estudi de l’Alvar, amb residència per a estudiants i una escola de les arts. L’Espai Alvar ha de ser un centre per formar nous artistes.
L’any 78 Tiana es reconciliava amb la Lola Anglada. Avui ens retrobem amb l’Alvar. L’Àlvar no ha marxat mai de Tiana perquè les seves obres sempre hi han estat presents.
Al carrer i a les cases. Son moltíssims els menjadors o els rebedors de Tiana que estan presidits per una de les moltes litografies que va fer per les entitats del poble cap als anys 80 i 90. Una mostra del seu enorme compromís cívic. Compromís amb el teixit associatiu, amb la cultura i amb la paraula.
Avui ens retrobem amb l’Àlvar perquè volem que l’acte d’avui serveixi també per donar a conèixer l’Àlvar als més joves. A les noves generaciones de tianencs i tianenques.
Què és l’Àlvar. I per què és important la seva presència. La seva perdurabilitat. Bé, ell mateix ho va definir: la vila d’art i cultura. L’art i la cultura com una militància. Com una actitud. Com una manera d’entendre la vida. Com una manera d’entendre el poble. Que tot allò que fem, tingui una base sòlida que ens connecti amb la creativitat, amb la bellesa, amb la terra. Que ens connecti amb els nostres avantpassats i alhora amb els nostres descendents. En un cercle vital sense fi.
Deixar millor el nostre poble, el nostre país, el nostre mon, deixar-lo millor que com ens el vam trobar. Amb estima per les coses boniques i ben fetes. Amb aquest esperit Noucentista de l’Àlvar. Una mica imbuïts per l’esperit dels clàssics. Del treball persistent, per l’ofici, amb paciència, posant capa de pintura rere capa de pintura. Imbuïts per la feina ben feta. Pels acabats ben fets.
I hi ha moltes Tianes i moltes maneres de viure–les i és bo que sigui així. Però a mi m’agrada posar en valor el fil conductor que va de la Lola Anglada, a l’Àlvar, i de l’Àlvar al Mario i el Santa i els joves de l’Estudi, a l’esclat cultural al voltant de la Casa de la Punxa, a can Boter, a Pau Riba, al Xavi Maritstany, el Guillem Aguilar i a l’efervescència de tants i tants músics i creadors que han anat venint i s’han anat quedant. I això és Tiana. El seny i la rauxa. La vila d’art i cultura.
Com una actitud. Des de la ciutadania, des de la societat civil, però també des de la política, des de la gestió.
No son paraules buides. Un exemple: fa temps que batallem amb la Cristina Comas per dotar Tiana d’una sala d’exposicions amb tots els ets i uts. Els panells que hem adquirit per l’exposició que avui inaugurem ens permetran poder fer exposicions d’una altíssima qualitat a l’altura del que es mereix la vila d’art i cultura.
Jo vaig poder entrevistar l’Àlvar diverses vegades quan era un jovencell reporter d’El Punt i recordo una entrevista que amb un toc romàntic l’Alvar demanava que hi hagués més art als carrers. Recordo que vaig titular l’entrevista una cosa així com.
Àlvar Suñol: “Hauríem de canviar els senyals de trànsit per testos amb flors. Flors vermelles, no es pot passar. Flors verdes, endavant!”
Algú dirà, quin flipat. Segurament l’Alvar és un flipat i segurament, bé, segur; si ho intentéssim fer amb el codi de circulació a la mà sancionarien l’Ajuntament. Però son les paraules d’un geni. Segur que amb més Alvars dirigint el país, i els pobles i ciutats tindríem espais més bonics i saludables.
Pocs tianencs han tingut el privilegi de tenir un carrer en vida. Si per la Lola l’any 78 va ser una reconciliació, avui 21 de setembre de 2024, és un retorn.
Benvingut, Àlvar. I gràcies per tot! T’estimem!
