Els panellets i la xocolata són denominadors comuns de moltes taules de Tiana en aquesta època. I és que la tardor és una època especialment divertida per a la Georgina i l’Enric, dues persones que porten l’ofici de forner a la sang i que regenten els dos forns centenaris del poble.
A Ca l’Aixelà, la Georgina dona continuïtat al negoci familiar. El seu besavi feia de forner a Barcelona i va arribar a Tiana als anys 30 per agafar les regnes de la botiga on, ara, ella continua fent de fornera. El negoci ha passat de generació en generació, mantenint l’essència: el treball artesanal i el tracte de proximitat amb els clients. “Som artesans i coneixem els nostres clients, de manera que podem donar-los el que volen i, fins i tot, de manera el màxim de personalitzada”, explica.
A Can Pau, l’Enric ha mamat l’ofici de forner des de ben petit i ha donat continuïtat a una botiga que va tirar endavant la seva mare: “Es va quedar viuda molt jove, quan nosaltres érem molt petits, però va poder sortir-se’n, i quan vam ser grans, tant la meva germana com jo, vam poder-li agafar el relleu”. Des dels 20 anys —quan va acabar el servei militar— que hi treballa.
Tant ell com la Georgina, de Ca l’Aixelà, coincideixen que la tardor és una època “de força feina”. Encadenen les festes de Tots Sants i la castanyada —farcides de panellets i xocolata— amb les de Nadal, on el torró i les neules agafen protagonisme.
Pel que fa als panellets, l’Enric explica que se’n poden fer de tota mena: “Els de pinyons són els que triomfen més, tot i que també són els més cars, perquè el preu dels pinyons ara mateix està pels núvols. També són habituals els de coco, els de llimona o els d’ametlla. I aquest any, fins i tot, n’hem fet d’Oreo”. Segons explica, en el món dels panellets s’ha fet de tot, però el marge per inventar coses noves encara és gran. De fet, admet que “provar coses noves” és un dels aspectes que més li agrada de l’ofici de forner.
La Georgina, per la seva banda, explica que, més enllà de tota mena de varietats de panellets, en aquesta època els clients és habitual que piquin la porta de Ca l’Aixelà per comprar castanyes o moniatos. I ja comença a plantejar-se la següent fase de l’any: “Sense massa temps per rumiar, ens haurem de posar a treballar en els torrons. En fem de tota mena, la majoria artesanalment, aquí mateix. El de xixona ens el fa un productor, però fa tants anys que hi treballem (des del meu besavi) que ja és com si fos de casa”.
El fred de les últimes setmanes de l’any es viu millor amb la taula farcida de dolçor i tradició. I en això, a Tiana, tant Ca l’Aixelà com Can Pau fa dècades que hi tenen molt a dir.