La processionària, l’eruga de pi, acostuma a sortir de les bosses a partir del febrer i fins a l’abril. Per evitar que les erugues facin bossa i baixin fins a terra, l’Ajuntament ha impulsat diversos tractaments per polvorització en més de 350 pins, i també s’ha fet endoteràpia en espècies de l’arbrat públic. Però de pins n’hi ha també en finques privades i, per això, és important que els veïns i veïnes de Tiana sàpiguen com actuar en cas d’haver d’actuar contra la plaga.
Per a l’arbre, la processionària pot ser perillosa si s’aconsegueixen formar moltes bosses, ja que el pi acostuma a ser una espècie a qui li costa regenerar fulla. Per als humans i els animals, l’eruga és especialment perillosa si arriba a terra perquè és molt urticant i, aleshores sí, és molt més fàcil entrar-hi en contacte.
Pere Rifé, enginyer expert en el tractament d’arbrat, explica que hi ha diverses fórmules per evitar que l’eruga arribi a terra.
L’endoteràpia
Una de les tècniques més efectives és l’endoteràpia i, de fet, l’Ajuntament l’ha aplicat en diversos arbres de la via pública de Tiana. “És una mena d’injecció a la base de l’arbre, a través de la qual s’aplica un producte que acaba arribant a les fulles. Així, quan les erugues mengen de la fulla, també mengen producte i acaben morint”, explica Rifé.
Això sí, l’endoteràpia és molt més efectiva si s’aplica a la tardor. Amb l’arribada del fred, les erugues deixen de menjar fulla. I si no mengen, el tractament no els acaba afectant.
Les trampes físiques
Una altra possibilitat és posar trampes físiques a les erugues. Les més conegudes són els collarins anti-orugues, que es col·loquen al tronc de l’arbre i atrapen l’eruga quan intenta baixar a terra.
“És bastant efectiu, sempre que el collarí no quedi mal posat”, assegura Rifé. Per això, afegeix que és important assessorar-se amb jardiners o persones acostumades a posar-los, abans de fer-ho.
Tallar la branca
Una altra opció, en aquells casos en què la bossa de processionària és més accessible, és directament tallar les branques afectades i cremar-les. Ara bé, Rifé insisteix que és important assessorar-se abans de fer-ho perquè “poden ser molt urticants”.
La polvorització
Per a extensions més grans de pins pot arribar a sortir a compte la tècnica de la polvorització. No és tan efectiva com les anteriors, però “en poca estona pots actuar sobre un bon grup d’arbres”. En jardins petits on hi ha pocs arbres perd el sentit, però en petits trossos de boscos o zones amb força pins se sol utilitzar.
Com puc minimitzar els riscos?
CONTACTE ZERO
No toquis les erugues. Evita, sobretot, el contacte amb els ulls. Porta els gossos lligats i evita que s’apropin a les erugues. Si ets al·lèrgic a aquest insecte, evita accedir a les zones afectades.
I SI HI HA CONTACTE?
Si la teva mascota ensuma o llepa l’eruga de pi, neteja-li la zona afectada amb aigua calenta, però no freguis aquesta zona, ja que això facilitaria la penetració a l’organisme dels pèls de l’eruga i la seva toxina. No li provoquis el vòmit. I porta-la el més ràpid possible al veterinari.
QUIN ÉS EL PERILL?
Les erugues tenen uns pèls urticants que, si es toquen, poden originar reaccions al·lèrgiques. Cal anar especialment amb compte que els gossos no les llepin o molestin.