Ens trobem des de fa temps amb un govern fallit que no té cap mena de rumb i ben segur que els partits a l’oposició ja haguéssim presentat una moció de censura si no fos perquè els números no donen amb una majoria absoluta.
I per què parlem de govern fallit?
Pel que fa a gestió ens trobem que els contractes més importants com el de la recollida de residus, l’escola bressol o l’escola de música i dansa es troben en continuació, ja que han estat incapaços de fer les licitacions corresponents, això sí, d’aquí a 2 mesos ens tornen a apujar la taxa de residus amb el mateix servei (o pitjor) i l’escola bressol està en risc, ja que el tema econòmic i contractual ha estat tant un desgavell que ara mateix la seva existència sembla estar en perill.
I ja no cal ni recordar el que va passar amb les diferents licitacions del Casal que ha fet que el nou concessionari en canvi d’agafar un negoci en continuïtat es vegi amb la ingent i difícil tasca d´haver d´aixecar el negoci.
Altres faltes greus de gestió les trobem amb el problema de mobilitat que ocasionaran les obres al carrer castellar, avui dia (quan estan a punt d’acabar i preguntat al respecte al ple de setembre), el Sr. alcalde encara no sap si s’aparcarà o no en el tram al costat del parc o com quedarà afectada la mobilitat en fer un sol sentit de baixada cap a Escalfapé en una zona de plataforma única.
Decisions de caràcter dictatorial que s’han pres sense comptar amb ningú -oposició i ciutadania- (ubicació d’un suposat nou CAP, la promoció de pisos dotacionals a cals frares, prescindir de la fira de la Festa Major…).
Respecte a l’economia, se’ns han anunciat un munt de projectes que, o ja s’han desestimat o encara no en sabem res, això sí, hem passat d’un pressupost abans que entressin al govern de poc més de 10 milions d’euros a un pressupost executat de més de 14 al 2024 sense que ningú pugui explicar ben bé on han anat a parar o com s’ha beneficiat la ciutadania d’aquest augment tan important.
En termes polítics el panorama és decebedor. Totalment aïllat (per voluntat pròpia) de la resta de partits polítics, i el que és més greu, allunyat totalment o directament enfrontat a la ciutadania. Tots coneixem el conflicte amb els veïns de Can Gaieta o els Vessants (els cartells penjats als balcons parlen per si sols), el conflicte obert amb la Plataforma d’afectats del Dr., la decepció d’entitats centenàries com el CEE Tiana etc…
I quant diem que falten dimissions en plural és pel fet que aquest desgavell afecta a moltes àrees, molts regidors del govern. Però el que queda palès és que amb un desgavell d’aquesta magnitud només queda demanar la dimissió del màxim responsable: el Sr. alcalde.