Una bossa fora del contenidor pot semblar un descuit. Quan se n’acumulen moltes, ja no és una anècdota: és la imatge d’un poble que no està cuidat. El 2026, la taxa de residus ha pujat entre un 55% i gairebé un 60%, segons la llar. El PSC va donar suport al nou contracte, però no és un xec en blanc. La millora s’ha de notar des de la primera fase; esperar fins al 2028 no pot ser una excusa per conviure amb carrers bruts.
Amb cada servei que falla hi ha algú que ho pateix. La B32 va substituir les B34 i B35: el govern va celebrar el canvi per després reclamar a l’AMB millores. El patró es repeteix: primer creen el problema i, quan no el saben resoldre, en culpen els altres. Amb el bus ho hem vist clar.
La Virreina, oblidada, continua sense connexió eficient amb el centre; millorar el local i el camí de Can Roca és positiu, però no substitueix aquesta connexió per a qui no té cotxe. Escalfapé s’ha allargat més del previst i l’aparcament de Can Matas està aturat, amb calendari i cost final per aclarir. I encara hi ha el conflicte pel sorteig de places a l’escola bressol.
No parlem només d’expedients: parlem de la persona gran que necessita un autobús per anar al metge, de la família que ha de conciliar, del veí que paga més i de qui pateix unes obres que no acaben. Governar és escoltar, planificar bé i donar la cara quan alguna cosa falla. Tiana mereix menys propaganda i més serveis que funcionin.
