La fira d’atraccions ha estat, durant generacions, l’ànima lluminosa de la festa major de Tiana. No era només un conjunt d’atraccions: era el batec col·lectiu d’un poble que es trobava sota les llums de la nòria, els autos de xoc, les paradetes, l’olor de sucre cremat i el so inconfusible de la música de fira. Era el lloc on començaven records que després es convertien en tradició.
Aquesta centralitat no és cap invenció nostàlgica. Forma part de la memòria viva del municipi: a les mateixes estovalles del Tiriti, hi podem veure dibuixada la nòria que fa més de 80 anys s’alçava a la plaça de l’Ajuntament.
La fira era al cor del poble perquè el poble era al cor de la festa.
Fins i tot en moments excepcionals, Tiana ha demostrat que sap conviure amb grans esdeveniments sense perdre l’equilibri. És recordat el dia que la festa major va coincidir amb una cursa de motos decisiva per al tianenc Carles Cardús, amb més de 10.000 persones al municipi, sense incidents.
Aquest precedent desmenteix, amb contundència, qualsevol relat alarmista sobre la suposada incompatibilitat entre fira, festa i seguretat.
Malgrat tot això, les decisions recents del govern de Junts per Tiana han anat en la direcció contrària. Amagant-se rere un discurs de seguretat que no se sosté històricament, han desplaçat la fira a espais perifèrics, buidant-la de vida fins a fer-la inviable.
El resultat de tot això ha estat clar: primer la pèrdua d’assistents, després la seva desaparició.
Cal dir-ho sense eufemismes: no ha estat la fira la que ha generat problemes, sinó el model de festa major impulsat pel mateix govern, basat en grans concerts que atrauen públic massiu de fora i alteren l’equilibri natural d’una festa popular. Han creat el problema i després han utilitzat aquest mateix problema com a excusa per eliminar una tradició.
Al ple municipal del passat 7 d’abril, l’equip de govern va reafirmar la seva voluntat de mantenir aquesta reubicació, malgrat l’oposició dels firaires i de bona part del poble.
Aquesta actitud, lluny de buscar consensos, condemna Tiana a repetir un escenari que ja hem viscut: una festa major sense fira. Perquè defensar la fira no és només defensar unes atraccions. És defensar la memòria, la identitat i l’ànima d’un poble.