Ara fa 25 anys, Tiana va ser un municipi pioner a Catalunya en la recollida porta a porta de les fraccions d’orgànica i de resta. En aquest quart de segle, més de 300 poblacions han seguit l’exemple, i el sistema s’ha estès per tot el país. I és que les dades van ser esfereïdores: en dos mesos, Tiana va passar de reciclar un 16% dels residus que generava a separar correctament el 80%.
En aquell moment, el sistema porta a porta era un autèntic desconegut a Catalunya i també a l’Estat. Això sí, estava donant grans resultats al nord d’Itàlia i una comitiva hi va viatjar mesos abans de la implantació al poble per conèixer les claus de l’èxit i importar-les a Catalunya.
A Tiana, l’arribada del porta a porta va ser un repte majúscul. Enric Coll era el tècnic de Medi Ambient de l’Ajuntament l’any 2000. Era la seva primera feina com a tècnic i recorda en aquella època va haver de treballar les 24 hores del dia: “Vivia a Tiana, amb els meus pares, i aquells dies la gent et preguntava dubtes a tot arreu”. Assegura que molts veïns no s’ho van creure fins que ho van veure: “El dia que els camions van començar a recollir a la porta de casa, hi havia veïns traient el cap per la finestra perquè no se’n fiaven que l’administració compliria els terminis. Recordo veïns que, en veure els escombriaires, van baixar a donar-los la bossa a la mà”.
Els dies previs a la implantació l’Enric recorda que van haver d’entomar moltes queixes. Però en recorda especialment una: “Una senyora va venir a una reunió, dos mesos abans, i es va queixar molt i va dir que seria un desastre. Al cap d’uns mesos amb el porta a porta, vam tornar a fer una reunió per valorar el servei i polir aspectes i la mateixa senyora es va posar a primera fila i va donar les gràcies per haver implantat el sistema, perquè li era molt més còmode i funcionava”.
Les dades van cridar l’atenció de molts municipis del país. En els primers mesos de porta a porta, moltes administracions van picar la porta de Tiana i van interessar-se pel funcionament. Polítics i tècnics venien al poble quan els camions de recollida treballaven i alguns municipis fins i tot engrescaven veïns perquè vinguessin a comprovar-ho de primera mà. Al cap de pocs mesos, el sistema va començar a arribar a altres punts. A Riudecanyes, al Baix Camp, l’alcalde era Josep Maria Tost, que anys més tard acabaria sent director de l’Agència de Residus de Catalunya. En l’acte de commemoració dels 25 anys de porta a porta a Tiana, Tost va posar èmfasi en el fet que es creés l’Associació de Municipis pel Porta a Porta: “Vam aconseguir que no es polititzés perquè ens vam ajuntar diferents colors”.
L’exalcalde de Riudecanyes va afegir que “la brossa no interessa a ningú i no dona vots” i, per això, era indispensable que diferents sensibilitats polítiques remessin en la mateixa direcció.
Tost també defensa que, a tot arreu on s’ha implantat el porta a porta, la comunicació ha estat clau: “Si hi inverteixes i ho expliques bé, la gent ho entén”. En la mateixa línia, Frederic Ximeno, actual director de l’àrea d’Acció Climàtica de l’AMB, assegura que el porta a porta és “el sistema més eficient de tots els que s’han provat” i admet que “sembla mentida que, després de 25 anys, encara no hi hagi més municipis que els que hi ha fent-lo”. Ximeno reconeix que hi ha altres models, com el mixt, que no són tan eficients, però que en municipis més grans resulten útils. Ara bé, com el porta a porta, res.
En dos mesos, Tiana va passar de reciclar un 16% dels residus que generava a separar bé un 80%.