“Si no rescatem la part poètica de la vida, estem perduts”
La ‘Primi’ va néixer a Badalona, però va venir a viure a Tiana amb 20 anys: “En aquell moment, Tiana bullia de color, de moguda, era un esclat de vida, i va ser tota una sorpresa trobar-ho”.
D’aquella època, articulada al voltant de Can Boter, en van sortir múltiples artistes: músics, pintors, actors… I la Primi i la seva poesia també en són un exponent.
“Sempre he pensat que em va tocar el dard de la poesia”, assegura. I Tiana l’inspira. Va venir de jove, però sempre ha estat inquieta de mena i això l’ha portat a moure’s per molts llocs: “Me n’he anat i sempre he tornat”. Ara fa uns 3 o 4 anys que torna a viure-hi i assegura que està “encantada” i ha recuperat coses que trobava a faltar: “Em sembla meravellós, per l’etapa de la vida en què estic, que surti al carrer i la gent em demani com estic, que hi hagi aquest veïnatge, ho agraeixo moltíssim”.
Tiana, “com aquell amor”
De Tiana també en parla en alguns dels seus poemes. “És com aquests amors que tenen coses que no t’agraden, però altres que t’atrauen molt”, apunta. I afegeix que és “fan absoluta” de la zona de l’Alegria: “Em sembla molt bonic i simbòlic que es digui l’Alegria, i al voltant d’això tinc tot el meu imaginari personal”. De Tiana, també en destaca la naturalesa com a font d’inspiració: “Aquesta part del Maresme, malgrat haver crescut i haver-se edificat tant (cosa que he criticat molt), encara conserva aquesta olor de naturalesa, de flors, d’arbres fruiters… A mi m’estimula molt i crec que a tothom li passa”.
La poesia, una trinxera
Es considera una poetessa “poc acadèmica”. La inspiració —diu— “és una cosa ineludible i no reflexionada ni pensada”. I defensa que “si no rescatem la part poètica de la vida, l’alegria i la bellesa de les coses, estem perduts”.
Per a ella, “la poesia és una trinxera”. I més, en un moment social que considera terrible: “La poesia sempre m’ha semblat una manera d’entendre la vida i de viure-la, més enllà d’escriure. I juro que ho intento, però malauradament no és fàcil perquè, si encens la televisió i veus el panorama, t’adones que com a societat estem vivint una etapa complicadíssima”.
Per això, desitja per al futur de Tiana el que també vol a tot el món: “que els valors humans siguin els que prevalguin”. I apunta que “ja hi ha llocs, petits nuclis, en què això està passant, en què hi ha veïnatge i es creen grups per millorar la convivència”. Culturalment, a Tiana no hi ha l’explosió que es va trobar quan hi va arribar de jove, però veu que “hi queden reminiscències”: “Hi ha persones potents en algunes disciplines i de tant en tant es creen coses col·lectives que em semblen molt interessants”. I si ha de demanar un desig per al futur, demana que això vagi a més.