Els preus als núvols, la falta d’oferta i els sous estancats estan condemnant tota una generació a enfrontar-se a un problema que fa trontollar la vida: la dificultat d’accés a l’habitatge. I no és un problema només personal, amenaça també el futur de Tiana com a poble viu, dinàmic, i amb oportunitats per a la gent jove.
Les promocions de pisos públics són una oportunitat per a les persones es puguin establir al poble, i fins i tot, perquè aquelles que ja n’han hagut de marxar puguin tornar-hi. És el que li va passar al Roger Valls (32 anys), gràcies a la promoció de Vessants 2, del 2021. Ell és tianenc, però vivia a Badalona, i feia temps que li rondava pel cap la idea de tornar. Té clar que, si no hagués estat pels pisos de lloguer social, no ho hauria aconseguit: “Gràcies a aquests pisos, puc viure a Tiana” i, per això, ho agraeix molt: “La vida ens ha canviat cap a bé”. El que més li agrada der Tiana és “la tranquil·litat que s’hi respira”. Li agrada sortir a passejar a les tardes i també el fet que hi té la majoria d’amics i amigues: “Per a nosaltres, és molt fàcil quedar i fer coses al poble, fer vida en comunitat”. També destaca que, als pisos de Vessants 2, hi ha molta gent jove, i “és molt fàcil crear vincles”.
Obligades a marxar
“En quinze anys, els preus s’han disparat de manera abismal. Arriba un punt que deixes de mirar anuncis perquè et poses trista, et desanimes, són preus que atempten contra la dignitat humana”, explica Clara Sunyer, tianenca de 35 anys. Viu amb la mare, jubilada, i un germà en un pis d’una masia reformada, i fan pinya entre els tres per pagar el lloguer: “O ens ajudem entre nosaltres o és impossible pagar els preus actuals”, diu. Al pis on s’estan ara tenen contracte per dos anys: “És l’únic marge que tenim”. Després, s’hauran de buscar la vida, i la situació els esgarrifa: “Som de Tiana de tota la vida i ens agradaria molt no marxar-ne, però és que l’escenari és nefast”.
L’Anna Figueras (25 anys) i dues amigues seves ja han hagut de desistir. Es van independitzar fa cosa d’un mes, i volien quedar-se a viure a Tiana, però no ho van aconseguir per la falta d’oferta a preus raonables. “Buscàvem un pis prou gran com per poder-hi conviure i que fos assequible, però viure soles amb els preus d’ara és impossible i no ens ho podem permetre”, recorda.
Al final, es van acabar instal·lant a Barcelona. Allà, els pisos no són pas més barats que a Tiana, però almenys hi ha més oferta i n’hi van acabar trobant un que els va fer el pes. Sent tianenques com són, tenen al cap de tornar al poble algun dia: “Ens considerem de Tiana, és on hem fet la vida i, si n’hem marxat, ha estat només perquè no hem tingut cap altre remei”.