Un dels eixos importants del pla de mandat que està impulsant el govern de Tiana és el que n’hem anomenat Poble pròsper. Estem treballant seriosament per dibuixar la Tiana del futur des de la promoció econòmica. Des de la modificació del planejament urbanístic a la riera de Montalegre (prop de la B-500, a tocar del camí dels Francesos) per promoure la creació d’un campus preferentment biotech o per a altres activitats no contaminants, fins als estudis previs per a un mercat municipal o la reforma de l’antic edifici de Correus per a ampliar els locals comercials per a emprenedors al centre del poble.
A propòsit d’una xerrada del Jordi López sobre economia circular fa uns dies a Can Riera, crec que és bo compartir i debatre visions sobre el model econòmic del poble. Què som i què volem ser. Tenim un PIB per habitant (tot allò que genera la nostra economia local) baix. En canvi, la renda disponible de les famílies de Tiana (els ingressos familiars) és de les més altes del país i l’atur registrat és el més baix de tot el Maresme (4,9%), molt a prop del que tècnicament es considera com a plena ocupació. Ingressos familiars alts, atur baix, però, en canvi, poca activitat econòmica local. És el patró de pobles residencials d’una àrea metropolitana potent, com la de Barcelona. Descansem al poble i treballem majoritàriament fora. Un model diferent al de la Tiana dels nostres avis, amb molta més activitat econòmica diària (botigues, vinya, horta…) i una població estacional residencial, de famílies benestants de Barcelona, que es multiplicava als estius.
Com ens imaginem la Tiana d’aquí a 50 anys? Els models sostenibles reclamen comunitats amb serveis a prop per reduir els viatges en cotxe. L’escola, el mercat, el centre de salut: per això ens cal el CAP. I per això ens cal posar-ho més fàcil al teletreball. Menys desplaçaments.
Per això cal ampliar les zones de cultiu (el nostre rebost) per promoure circuits curts (del camp a la taula) i reduir la petjada ecològica. Per això hem elaborat el pla de recuperació de la vinya i de l’activitat agrària i hem començat a mediar amb els propietaris forestals per gestionar millor les terres en desús.
Economia. El poble viu també es fa augmentant l’activitat econòmica local. En part també, des d’un punt de vista de les finances locals, per garantir els serveis públics i dependre menys d’impostos com l’IBI.
I sostenibilitat. Estem treballant en el projecte d’una deixalleria del segle XXI, que més que una deixalleria serà un centre de reutilització, amb un enfocament d’economia circular, com ja estem fent amb la Biblioteca de les coses. I amb una millora de la gestió de residus amb vista, aquest 2025, als 25 anys de la posada en marxa de la recollida selectiva porta a porta.
L’economia circular, una mirada al futur a partir de les bases del passat. Que el progrés no hipotequi les properes generacions.